BARTOMEU COMPTE
SECRETARI GENERAL DE CCOO A LES COMARQUES GIRONINES
“La reforma abarateix i facilita l'acomiadament”
“Es promouen cada cop més sortides individuals, en petits grups, en lloc de pensar en el col·lectiu i a mitjà i a llarg termini”
“La nostra funció, a més de ser propositius, ha de ser una vàlvula d'escapament de la societat per fer notar el malestar”
La bona temporada turística no es va traduir amb més ocupació
Un exemple a seguir és l'empresa Rieju, en què al principi havien plantejat acomiadaments
Va ser escollit secretari general de CCOO a les comarques gironines, que actualment té 14.132 afiliats, el 6 de novembre del 2008. A final d'any s'ha de veure si continuarà en el càrrec que va assumir amb vocació de servei. És un sindicat que ha passat de tenir una visió socioeconòmica més positiva a una situació en què bàsicament es defensen els llocs de treball.
Quins són els problemes principals que hi ha avui?
Primer, l'atur, que afecta principalment la gent jove i que amb aquest estat de coses els estem posant una barrera. Segon, és que hi ha una crisi de confiança en la societat que, més que cap a la reivindicació i mirar endavant, tendeix a un cert escepticisme que fa molt mal. Es promouen cada cop més sortides individuals o en petits grups, en lloc de pensar en el col·lectiu i a mitjà i a llarg termini. Tot això fa que una crisi econòmica i laboral es converteixi en una crisi social molt important dintre de l'àmbit de crisi generalitzada.
Les perspectives de futur
La prioritat és salvaguardar l'ocupació a l'empresa, per això es va signar l'acord per l'ocupació i la negociació col·lectiva que la reforma laboral recent dinamita de ple, i pren part a favor de la patronal. El que es va signar amb els empresaris era la flexibilitat interna pactada dins les empreses perquè les conseqüències de la crisi no recaiguin només sobre els treballadors, perquè fins ara, les empreses el que han fet és acomiadar-nos per abaratir costos. Això deixa les persones al marge de qualsevol expectativa i el que cal és millorar aquest problema social. Un exemple és l'empresa Rieju; al principi se'ls havia plantejat acomiadaments, reduccions de jornada... Al final es va fer una flexibilització interna de tal manera que afectant una part de la jornada de tots els treballadors durant un any, no suposava mesures traumàtiques i sí unes càrregues pràcticament equitatives per a tots els treballadors i, mentrestant, es veu si millora la situació. Aquesta és la via.
La reforma laboral
Cal combatre-la perquè abarateix i facilita l'acomiadament; continua creant contractes amb període de prova desorbitats; estableix la negociació individual de les condicions de treball i a l'empresa, la qual cosa debilita la situació del treballador per defensar els seus drets; facilita l'acomiadament dels treballadors de les administracions públiques, fet que ajuda a desmantellar l'estat del benestar i crea les condicions per condemnar els joves a l'atur i la infracontractació mitjançant “minitreballs” de temps parcial i un contracte nou d'aprenentatge que es desvincula de la formació, la qual cosa suposa desnaturalitzar la seva funció i afegeix precarietat als joves.
Com veu els sectors econòmics a les comarques gironines?
El sector agroalimentari fins ara s'ha mantingut bastant bé, i el del turisme, jo crec que se l'està potenciant. Se'ls va donar diners públics per fer promoció, però ens trobem que aquest any, quan hi va haver la segona temporada millor de les últimes en turisme, s'ha generat menys ocupació que mai. Hi ha alguna cosa que no s'està fent bé. Hi ha economia submergida o bé s'està fent un tipus de contractes que no és el que convindria. L'any passat ens en vam adonar quan ja havia passat i ara procurarem estar-hi atents. Amb més activitat, hi ha d'haver més ocupació. D'altra banda, a Girona s'esta intentant fer productes de molta qualitat que hauríem de recolzar, tipus de formatges, vins extraordinaris... Petites experiències que s'haurien de recolzar i hauria de ser un filó d'ocupació més interessant. Hi ha un potencial que no està prou ben diferenciat.
Serveix manifestar-se?
La nostra funció, a més de ser propositius, ha de ser una vàlvula d'escapament que té la societat per fer notar el malestar. Les nostres dues eines sempre han estat les mateixes. La proposta, i quan no n'hi ha hagut, la reivindicació. Per tant, aquesta eina crec que continua sent vàlida perfectament. Abans les empreses potser eren més grans i ara cada cop són més petites. A Girona tenim una realitat de microempreses i això fa que hi hagi més dificultats a l'hora d'articular-hi la resposta. Pensem que també hi ha una batalla ideològica amb l'individualisme. Només hem de veure l'aspecte aquest de l'emprenedoria, que t'està dient, arrisca't, tens una oportunitat, si fracasses la culpa és teva, i si vas bé, la culpa és de qui t'ha posat les condicions. Hi ha aquesta individualització, però ho estem intentant. Per exemple, en les manifestacions contra prou retallades hem intentat no tant impulsar-les sinó recolzant el màxim. Francament, m'esperava que hi haguessin més persones rere la pancarta, crec que mica en mica ha crescut, però encara poc.
Quina és la relació amb l'UGT?
En els temes d'empreses, som partidaris de la unitat sindical i la posem en pràctica. A nivell humà, amb la direcció de l'UGT les relacions són molt cordials, són franques i positives. Ara bé, hi ha moments que els nostres interessos potser són diferents, com per exemple, en processos d'eleccions sindicals i aquí sempre pot saltar una guspira.
k