Un cop aprovada la reforma laboral llargament reivindicada per la patronal, el president del Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, en fa una valoració i explica l'escenari que s'obre per als empresaris.

Govern i experts ens havien convençut que perquè una reforma laboral doni fruits cal consensuar-la entre empresaris i treballadors. Aquesta es fa per decret.

Nosaltres a Catalunya vam fer un acord interprofessional, 2011-2014, amb els dos sindicats. Era una renovació d'anteriors acords i vam implantar una manera de treballar molt important en el que era la nostra competència. La Confebask, la CEIM de Madrid i la patronal andalusa també ho han fet. És a dir, el nostre model va ser bo, basat en el consens i el pacte. Posteriorment, la CEOE va firmar un acord de negociació col·lectiva amb els sindicats basat en indicadors diferents a l'IPC, que fins ara semblava la fórmula màgica i que ens ha causat bona part de la condemna que tenim ara.

Ara no és el cas?

Que després altres punts per aprofundir la flexibilitat interna s'hagin fet per decret és cert, ja s'havia fet amb Zapatero i Aznar, no és cap novetat. El que sí que és cert és que aquesta reforma, en un moment de cert cansament potser no hauria pogut avançar i els mercats i l'estratègia d'uniformitat europea fan que al final la fórmula inevitable sigui un decret llei del govern de l'Estat. Nosaltres donem la reforma com a positiva i és el que ara tocava per sortir d'aquesta situació complexa que vivim.

La falta de consens porta a una judicialització dels conflictes?

Jo hi veig avantatges, en la reforma. El que es volia era trencar un cert paternalisme que venia de l'Estatut dels Treballadors de l'època franquista i d'una visió de conservar només el lloc de treball per als qui en tenen. Ara volem obrir-ho perquè tothom participi d'aquests llocs de treball. Crec que la reforma treu barreres. La contractació serà més fàcil, més favorable. Estàvem treballant sobre eventuals. Hem d'anar cap als indefinits.

No és una utopia?

Hi ha d'haver seguretat per a la gent, però en el moment en què estàvem la poca contractació s'estava fent d'una manera temporal, de manera precària, i el món laboral i empresarial necessiten estabilitat i seguretat. El model estava absolutament esgotat i només creava barreres, barreres i barreres. Amb la reforma ho capgirarem, ens obrirem als mercats, serem més competitius, ens podrem comparar amb els mercats laborals europeus i aconseguirem que Espanya i Catalunya tirin endavant sobretot en dos segments: el de les empreses exportadores i el sector dels serveis, especialment tot allò relacionat amb el turisme i l'oci. Però hem de treballar més i ser capaços de recuperar la fortalesa industrial que Catalunya sempre ha tingut.

Estem en un escenari de més precarització laboral?

La reforma dóna futur. És bo que haguem avançat. Hem de ser capaços d'entendre que l'empresa és un bé comú, una cosa en què tothom ha de poder participar, i ens quedem cada vegada en unes companyies més febles i amb una participació del món del treball més preocupat per aquell racó que té dintre de l'empresa que no pas per l'empresa en conjunt. Al final, una empresa és un bé de què tots hem de treure profit i, d'aquest, una bona part han de ser els llocs de treball. Gràcies a això es generen impostos i gràcies a aquests, el benestar, les prestacions... Si agafem un altre camí, no tenim futur. Ja voregem els sis milions de desocupats. On arribarem? Molt pocs treballaran per a molts?

Veu risc de perdre capital humà si les condicions laborals es degraden i els salaris baixen?

No conec cap empresari que es vulgui desprendre de bons actius. Els recursos humans, les persones, són grans actius. Si aquests tenen compromís i seguretat, formació i ganes d'assegurar-se el futur, és impensable que l'empresari no els cuidi. Al contrari. Ens farà revisar aquelles situacions com l'absentisme. Perquè hem arribat a aquestes cotes d'absentisme? Alguns argumenten: “Jo estic per sota de la mitjana del sector.” No. Les persones han de fer la seva feina. Puntualment, és possible que hi hagi un desplaçament de treballadors, però hi hauria estat igual. Si en els pròxims dies veiem algunes empreses que fan reducció d'equips, hem de saber que ens hi hauríem trobat igual d'aquí a tres mesos. Sense cap dubte.

Hi ha opinions contradictòries en el govern i la patronal sobre si la reforma crearà llocs de treball...

Avui hi tornen a haver contractes. Estic d'acord que hi pot haver rescissions i ERO que es presentin aprofitant la conjuntura i que hagin estat esperant el moment, però s'haurien produït igual perquè eren insostenibles. En canvi, les contractacions que tenim avui deixen de ser eventuals i es fan indefinides. Alguns diuen: “Encara trigarem uns mesos en veure la reacció”. Estic d'acord que la balança en els pròxims mesos pot ser negativa, però el camí és molt positiu. Ara teníem una barrera important per a les inversions estrangeres. Teníem un gran desavantatge al mercat català i espanyol, perquè veien que la sortida és molt difícil a causa del marc laboral. En aquest moment, aquesta barrera a l'entrada de noves inversions està molt més matisada i és molt diferent.

Si no hi ha treballadors que paguin impostos, difícilment es pot sostenir l'estat del benestar.

A Espanya teníem una recaptació de l'impost de societats de 44.000 milions d'euros el 2007, avui estem a 14.000 milions.. Aquest diferencial és esgarrifós, l'hem de recuperar. Hem perdut 30.000 milions en 5 anys. Com farem front a les prestacions de l'estat del benestar i a les inversions en infraestructures? Nosaltres som europeus, no som americans ni xinesos. Per tant, volem tenir un marc diferencial i saber que estem més a prop de veure'ns com Finlàndia –que no té cost d'acomiadament– o els centreeuropeus. Ara podem millorar en formació, en contractes de temps parcial.

Vostè ha assegurat que el nou cost de l'acomiadament encara és massa alt.

L'important d'aquesta reforma serà la capacitat de crear ocupació que tindrà, i no la capacitat d'acomiadar. Personalment li puc dir que per dos camins diferents he constatat que avui hi tornen a haver demandes de contractació indefinida, que fa 15 dies no hi eren. I això és important. No podem tirar coets, però l'important és el canvi de tendència.

Les competències de la Generalitat en matèria laboral queden restringides.

Si de cas el que traiem és una càrrega emocional important a l'administració, i no crec que sigui tant fonamental. El diàleg continuarà igual. Sempre dic que si no existissin els sindicats els hauríem d'inventar, perquè si no els empresaris a la llarga ens tornaríem agents antisocials. No hi veig cap reducció del paper de la Generalitat. A més, nosaltres estem al Tribunal Laboral de Catalunya, i amb la reforma es busca precisament l'arbitratge i aprofitar les eines que tenim.

Els sindicats sí que perden poder...

Jo crec que tindran un avantatge de credibilitat interna per la capacitat negociadora que sempre han tingut i no hi veig cap inconvenient. Al primer moment, pot semblar que perden alguna competència amb els ERO però la seva fortalesa continuarà sent molt intensa i nosaltres hem de provocar que siguin els mateixos agents socials potents. Hem de dialogar. Els enfrontaments són cosa dels segles XVI i XVII i fins i tot del començament del segle XX.

L'expresident de Foment i líder de la CEOE demana una altra regulació de la llei de vaga.

La vaga és un dret que l'hem de respectar, però s'han de fer vagues modernes. Hem de buscar que no castiguin esdeveniments puntuals de la societat. Això no és fer vaga, és fer conflicte, i el conflicte és el que hem de treure'ns del davant.

Les retallades fetes a Catalunya han estat suficients per afrontar la crisi?

El càstig que suposa la rebaixa del ràting és una altra dificultat a què s'enfronta el conseller Mas-Colell. El govern català està fent una molt bona feina tot i les dificultats. Però s'ha de complementar. Per exemple, en l'àmbit de la sanitat, els resultats no són tant evidents, més enllà d'una voluntat d'anar per aquest camí.

No hi ha alternativa a aprofundir els ajustos?

No ens queda més remei que fer-ne més en l'àmbit local i autonòmic, i en l'administració, en conjunt, estem en un moment en què encara podem millorar. Les famílies ho van fer el 2008, els empresaris van començar el 2009 i les administracions ho fan seriosament des del 2011, i especialment el govern d'Artur Mas. No n'hi ha prou de pronunciar-se sobre un seguit de mesures, sinó que s'han d'executar i que siguin reals.

Pot concretar les mesures més urgents per avançar en aquesta línia?

Hi ha molts punts. Punts sensibles en què s'ha de comprendre el camí que fa el govern, però s'han de retallar certes prestacions que poden afectar la ciutadania. Això és complicat. S'han de retallar coses que no eren tant evidents. El que sobra, s'ha de retallar. S'ha fet un esforç en infraestructures, en no lliurar fons de l'administració sense límit. Amb tot, partides per incentivar el creixement s'han de recuperar. Nosaltres denunciem que l'Icex [Institut de Comerç Exterior] té un pressupost de 120 milions d'euros, quan en col·laboració institucional en diversos països l'Estat s'ha gastat 5.000 milions d'euros. No té sentit que ens haguem gastat en ONG de diversos països 5.000 milions i que l'Icex tingui aquest pressupost. A Catalunya hem de fer coses per afavorir l'economia productiva.

Creu que el pacte pressupostari entre CiU i el PP portarà un canvi de rumb en la política del govern?

Coneixent el president Mas no crec que canviï la seva línia d'actuació. Té un model de govern, el tindrà, i és bo que el tingui en aquest moment; en aquest viatge té la companyia d'un partit que aquí ha demostrat que ha recuperat participació ciutadana i que a l'Estat espanyol governa. Això és un gran avantatge. Tens un bon aliat.