Perquè debilita i desestabilitza dos dels instruments més importants que tenim per fer front als conflictes als centres de treball i per segellar els pactes: el contracte i el conveni col·lectiu. I desestabilitzar les relacions industrials en un moment de crisi és el pitjor que es pot fer.

L'ànima de la reforma és que les empreses poden decidir de manera unilateral que extingeixen un contracte o inapliquen un conveni. Estem parlant de com trenquem els pactes que hem fet prèviament i estem introduint una cultura en les relacions industrials en la qual la paraula convertida en un contracte de treball o en un conveni no serveix. Això no és seriós i a més pot vulnerar drets fonamentals.

Si ampliem tant les causes per poder fer fora gent, arribarà un moment en què l'acomiadament tindrà una causa nominal però no real. I això pot violar els convenis de l'Organització Internacional del Treball i la declaració de drets fonamentals de la UE, que diuen que l'acomiadament ha de ser just.

Hi ha un debat acadèmic que es pregunta si es poden trasplantar institucions d'un país a un altre sense tenir en compte el context. Aquest debat està totalment superat i la resposta és que no. A més, amb quina Europa ens comparem? Amb la del nord, on tenen acomiadament lliure però un pla individualitzat de formació i una cobertura d'atur en les transicions entre feina i feina, que a més són molt curtes? O mirem cap a Alemanya, on els sindicats estan en els òrgans de direcció de les empreses? No podem plantejar una flexibilitat interna com l'alemanya perquè resulta que allà els que apliquen cada dia aquesta flexibilitat són els mateixos treballadors.

És poc seriós dir que els empresaris crearan llocs de treball perquè se'ls rebaixi el cost de l'acomiadament o perquè se'ls permeti moure els treballadors de manera unilateral; això incrementarà el seu poder a l'empresa però no generarà ocupació. I veurem més conflictivitat al carrer i als jutjats.

No sóc política, però és clar que hi ha moltes altres vies. El president Obama està fent polítiques totalment diferents de les d'Europa, està incentivant l'economia. I m'agrada citar el professor de la Universitat de Berkeley George Akerlof, que parla del salari d'eficiència, que està per sobre del preu de mercat, però que implica el treballador, de manera que també és més productiu.

Passarà igual que el que succeïa fins ara amb els contractes temporals, que vam ser els que més en vam signar i més vam precaritzar el mercat laboral. Hi haurà dúmping social i a la Unió Europea no l'interessa; arribarà un moment en què serem uns mals competidors a causa dels salaris i de les condicions laborals.