“La democràcia s'ha quedat a la porta de les empreses.” Aquesta frase lapidària de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO, resumeix el sentiment general que ahir semblava empènyer milers de persones a inundar grans avingudes de les ciutats més importants de Catalunya i de la resta de l'Estat per llançar un primer i massiu avís al govern de Mariano Rajoy en contra de la reforma laboral que acaba d'aprovar.
Barcelona va ser, juntament amb Madrid, la que va aplegar la manifestació més multitudinària, amb la consegüent bretxa de càlcul en funció de la font (400.000 assistents segons els convocants, 20.000 segons el Departament d'Interior i 30.000 d'acord amb la versió de la Guàrdia Urbana).
Encapçalada per una pancarta que subjectaven els líders dels dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, la corrua de gent va farcir el passeig de Gràcia entre la Diagonal i la Gran Via, on es va llegir un manifest de protesta contra el que es considera una reforma “injusta”, per la destrucció de drets dels treballadors, i “inútil”, perquè “no crearà llocs de treball”.
La comitiva, que per primer cop en molts anys de reivindicacions a la Ciutat Comtal presentava un aire més consternat que festiu i un to de solemnitat només interromput pels xiulets d'alguns manifestants, va aplegar alhora la consciència d'associacions veïnals i també representants d'una plèiade d'empreses en lluita pels respectius conflictes laborals. Grups precedits per sengles pancartes clamaven per moltes situacions crítiques, unes més divulgades que altres, com ara les de Transports Metropolitans de Barcelona, Roca, Yamaha, Derbi Piaggio, Sorea, Prysmian Fercable i MC Edicions, així com una bona colla de manifestants depredats per la crisi particular que assola els mitjans de comunicació tant de premsa escrita com audiovisual.
Entremig hi destacaven els emblemes de diversos partits polítics de l'oposició a Catalunya, tant parlamentaris com extraparlamentaris, amb la presència, insòlita en molts anys, del PSC, encapçalat pel seu primer secretari, Pere Navarro, però també amb pesos pesants com ara Carme Chacón i Miquel Iceta. Altres partits que hi van enviar les seves primeres espases van ser Esquerra i ICV.
Al sentiment general de rebuig a la reforma, els sindicats aportaven com a solució viable la necessitat de forçar el retorn a la negociació i a la retirada de la inexorabilitat d'un decret que consideren que obvia els pactes ja fets i els que encara es podrien fer entre agents socials.
Tot i les inflamades proclames dels assistents a favor de la vaga general com a rèplica de màxima contundència, tant Joan Carles Gallego, de CCOO, com Josep M. Álvarez, secretari general d'UGT, es van mostrar prudents i van proposar un crescendo de pressió que, van dir, continuarà “sumant voluntats de la gent” fins a aconseguir que les parts implicades “s'asseguin en una taula de negociacions”.
Fe en les esmenes
Alhora, els líders sindicals confien, i així ho van assegurar, que el tràmit parlamentari “és una bona via” per polir els punts conflictius de la reforma, tot i que el mateix Álvarez va admetre que “de tants com n'hi ha, costen de resumir”, abans d'esmentar, entre altres coses, la facilitat per reduir salaris i drets i les facilitats per extingir els contractes. Àlvarez, per cert, va aprofitar per llançar un envit a Convergència i Unió i va instar el partit del govern català a no esdevenir “flagell dels treballadors” i que insti a reobrir el procés negociador entre patronal i sindicats. Per Gallego, “flexibilitat no equival a lliure disponibilitat del treballador”.
Distanciada físicament i també des del punt de vista ideològic, a la cua de la manifestació hi va haver un segment molt més festiu i combatiu. El formaven els anomenats “iaioflautes”, al costat de molts simpatitzants del moviment dels “indignats” del 15-M, entre altres col·lectius. Les consignes en aquesta zona eren molt més àcides i irreverents (duien una guillotina força aconseguida) i no estalviaven crítiques a bona part de l'esquerra.
A la resta de Catalunya també hi va haver convocatòries amb seguiment massiu. A Girona, uns 5.000 ciutadans van desfilar fins a la plaça del Vi, mentre que, a Tarragona, la rambla Nova va ser ocupada per un nombre semblant de manifestants. A Lleida, al voltant de 3.000 persones van desfilar fins a acabar davant de la subdelegació del govern estatal, i a Tortosa, la convocatòria va aplegar 2.000 manifestants.
Comentaris
doncs tots estan equivocats , el nombre de manifestants va esser 16 i mig! els altres tots" amics que casualment passaven per allí amb banderes i pancartes"! arsaaaaaaaaaaaa vivapanyaaa uiiiiiiiiii sempre igual! ensenya'n el cul franquista
JO vaig contar-los, érem 14, la resta era la cua per el cinema, tè collons la cosa, ara, ja podem donar-li avisos al rajoi, què s'els pasarà tots per el forro,,,,,,,,, ejjjjjjjjjpanya aaaaaaaaaaaaaa,,,,,,,
No és important el nombre de persones que hi havia. EL que de veritat seria important és que els sindicats, o els partits polítics, o un filosof, economistas o qui sigui, presentes una alternativa creible per poder avançar cap a un canvi de sistema. Ara per ara, només s'escolten lamentacions, però això no porta enlloc. Es parla de respectar pactes de convenis i de contractes, però no es parla de com resoldre l'atur, sobretot en el jovent. Es parla de poder per les empreses, erò la majoria d'empreses catalanes son de petits emprenedors (joves més d'un) i autònoms que no arriben a final de mes ... I és clar que la jornada no era festiva, ni uns ni altres sabem com anar endavant. O ens fa por anar pel camí que creiem més bo, perque en dubtem.
Els sindicats fa anys que presenten alternatives, acords amb la patronal de moderació salarial y flexibilitat per mitllorar la ocupació y que pasa?, el paro continúa aumentant, uns empresaris tanquen per falta de financiació y altres s'aprofiten per acomiadar als seus treballadors i contractar amb meyns salari y mes jornada. O sigui no tan de rotllo "mediàtic" enfront del sindicats que son el únics que s'oposan y "dispareu" als culpables. Al final els únics els que patiran meyns son els treballadors que en el seu centre de treball hi hagi molta afiliació i amb sindicats forts, i si no...... al temps
(a) Dedicat al Sr.Puigdebgoles i tots aquells que sempre m'acusen de dir bajanades...
Potser és que aquests "savis" que tant m'insulten, viuen a la Bonanova.
Aquesta és la REALITAT de Catalunya... (per si aquests "savis" no ho saben)
...i aquesta REALITAT no només és culpa de Madrid (que en gran part la té),
...sino de la política ACTUAL de CiU (consequència dels desoris del Tripartit) que,
a més a més, aplaudeix la Reforma Laboral i fa manetes amb el PPC.
1er. Mentres, literalment, es LLENCEN mil·lers d'€ en estúpides ambaixadetes
(de les quals MAI, MAI, MAI s'informa de la rendibilitat d'aquestes)
i subvencionant a l'Òmnium Cultural
(com si la llèngua fos l'únic del que viu el poble català),
cada dia es van retallant VERITABLES NECESSITATS a
(b) cada dia es van retallant VERITABLES NECESSITATS a casa nostra..
Aquí uns exemples:
Pacient home de 71 anys, inicials R.G. (desconec antecedents mèdics), acumula
QUATRE DIES amb grip i febre a les UCIES de l'Htal de Sant Pau.
Mentres aquest pacient espera tapat amb mantes per a pujar a planta...
...l'Htal de Sant Pau manté 72 LLITS SENSE FER-NE ÚS (2 SALES TANCADES).
Què li sembla Sr.Puigdengoles... això són bajanades?
(i molts de vostès que es pensen que perquè es va despenjar una bandera
"rojigualda" i penjar una estelada a l'ajuntament de Sant Pol,
ja s'ha arribat a la Independència... quant d'opi Déu meu, quant d'opi !!!)
(...)
(NOTA: els dos exemples són extrets del diari "El PAÍS" d'ahir diumenge).
(c) Un altre exemple:
Argentina canviarà la llei per ACOLLIR CIENTÍFICS ESPANYOLS.
A Argentina, un becari pot cobrar més de 1.000 €,
i qualsevol investigador pot arribar als 2.800 €...
Crec que si comparen aquests sous amb el que es cobra a Catalunya...
...sobren les paraules.
Això sí: que no manquin els 25.000.000.000 de pessetes que
ens costen les pseudoambaixade tes catalanes CADA ANY.
Evidentment les BALANCES FISCALS NO SÓN GENS FAVORABLES PER A CATALUNYA...
...pero NO tos els mals del Catalunya es deuen a Madrid.
Quelcom de CULPA també hi ha a CASA NOSTRA
(...)
...i si no, vegin la cara d'alegria d'en Mas amb la nova Reforma Laboral.
(
Per a que sàpiguen TOTS el que ens ve a sobre a TOTS...
(catalans, resta d'espanyols, europeus...)
http://lacartadelabols a.com/leer/articulo/hacia_el_nacimiento_del_eje_franco_aleman_en_el_horizonte_del_2013._sarkozy
(...)
No diran que no se'ls ha AVISAT a temps...
(...)
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.