En el debat al voltant del futur econòmic de Barcelona i àrea metropolitana s'hi ha afegit un convidat insòlit: la proposta de Las Vegas Sands Corporation de crear un Las Vegas (Nevada, EUA, la ciutat del pecat), un macrocomplex al voltant del joc. Per tirar endavant el projecte, l'empresa interessada –que tempteja la Generalitat i la Comunitat de Madrid– ha plantejat exempcions impositives i d'aplicació d'algunes lleis, la modificació d'altres (d'horaris, del joc, de blanqueig de capital), 600 hectàrees (rebaixades a 200, almenys a Catalunya), plans de construcció exprés i... el suport del govern. L'elecció de Barcelona li ve del seu reclam turístic internacional, el seu aeroport i el seu port, un èxit del turisme de creuer. El projecte no és per Espanya, és per ser la meca del joc d'Europa.

El que va a favor del projecte és la gran inversió que reportaria (es parla d'uns 15.000 milions d'euros, una mica menys que el dèficit fiscal català anual) i la creació de milers de llocs de treball en una època en què anem escassos d'una cosa i de l'altra. A les arques públiques també els aniria bé el projecte. El que va en contra, sense ànim de ser exhaustiu: (1) dinamita els esforços de Barcelona per impulsar-se internacionalment en l'àmbit del coneixement, els negocis i el turisme de qualitat; (2) va contra el model de creixement que propugna Europa 2020, és a dir, creixement intel·ligent, sostenible i integrador; (3) les propostes del promotor de saltar-se/ajustar la llei en benefici propi, encara que no s'acabi fent, són una pèssima targeta de presentació, i (4) el joc i la seva perifèria, tal com veiem a les pel·lícules (prostitució, droga, blanqueig de diners, màfia...), són l'antítesi de la moral en general i dels fonaments de la societat catalana, basada en la serietat i l'esforç. La Generalitat té la clau de volta. Senyores i senyors, s'accepten apostes!