Amb el 90% del segon rescat grec acordat, els ministres de Finances de la zona euro ultimaven ahir el control reforçat que imposaran a Atenes per assegurar-se que aquest cop no torna a incomplir els compromisos. Alemanya i el club de la triple A d'Holanda i Finlàndia pressionaven la resta perquè no es pagui el primer tram dels 130.000 milions d'ajuda fins que el govern provisional del tecnòcrata Lukàs Papadimos no hagi fet les primeres retallades.
Hi ha marge fins al 20 de març, quan venceran 14.500 milions en bons grecs. A Brussel·les es parla de 24 mesures ja promeses (entre privatitzacions i rebaixes salarials o de les pensions), però que Merkel vol veure complertes abans de pagar ni un sol euro.
Vorejant la humiliació, la resta del rescat s'ingressaria en un compte bloquejat, perquè el govern grec no pugui tocar els diners del rescat si no fa les reformes exigides ni tornar-se'ls a gastar en despeses corrents, com ara pagar les nòmines dels funcionaris. Els diners de la UE i l'FMI només es podran fer servir per retornar el deute i Papadimos no va poder marxar ahir de la reunió amb el xec del rescat.
Controlar les retallades
Els inspectors de Brussel·les i Washington, a més, podrien instal·lar-se de manera definitiva a Atenes, per controlar de prop els comptes, com va exigir el ministre de Finances holandès, Jan Kees de Jager. “Un país sempre és sobirà fins a cert punt, però és molt important que la comunitat internacional, quan presta diners, pugui controlar si paga el següent tram”, va defensar.
L'alternativa és fer fallida i abandonar l'euro, però això “no ho vol ningú, perquè seria un mala solució per a Grècia i una no menys dolenta solució per a Europa”, va advertir el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker. El BCE ja ha canviat els 40.000 milions de deute grec que havia acumulat des del 2010 per nous bons hel·lens a més llarg termini.
Amb aquesta contribució, Draghi renuncia a uns beneficis d'uns 15.000 milions (que és precisament el que l'agreujament de la crisi grega obligaria a afegir als 130.000 del segon rescat) i pressiona la banca privada perquè també canviï els seus bons, a partir del 8 de març i durant tres dies, assumint pèrdues de fins al 70%. Per primer cop des del caos a les borses de l'estiu passat, el BCE no va haver de fer la setmana passada cap compra de deute públic. Després de 27 setmanes ininterrompudes comprant bons perifèrics, i de 219.500 milions gastats en els últims dos anys, Frankfurt va poder descansar.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.