L'Eurogrup finalment ha aprovat in extremis el segon rescat de Grècia a altes hores de la matinada. Després de més de 13 hores de negociacions, els ministres d'Economia de la zona euro han acordat finançar un paquet d'ajuda per a Atenes per valor de 130.000 milions d'euros fins el 2014 que evitarà que el país faci fallida. “Aquesta nit hem comprovat que marató és realment una paraula grega”, ha bromejat el comissari d'Afers Econòmics i Monetaris de la Unió Europea, Olli Rehn, en la roda de premsa posterior a la reunió de Brussel·les.

Finalment, l'Eurogrup ha aconseguit negociar una major pèrdua del sector privat, el que ha permès mantenir les previsions de deute grec pel 2020 properes al 120% del PIB. Durant el cap de setmana, diverses informacions apuntaven que, si no es feien canvis a la proposta de rescat, en vuit anys Grècia se situaria amb un deute del 129% del PIB.

Amb això en ment, els ministres europeus haurien pressionat per aconseguir que la banca privada assumeixi més pèrdues. Finalment, els bancs condonaran el 53,5% del valor nominal dels seus bons actuals, el que suposa més d'un 70% del seu valor net. La subhasta per la participació voluntària dels bancs en aquest procés s'iniciarà en els propers dies, segons han indicat fonts de Brussel·les. Els membres de l'Eurogrup també han acordat una rebaixa dels tipus d'interès del préstec a Grècia, el que donarà oxigen a Atenes.

L'acord també preveu que la troika –la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu– incrementi de forma “substancial” la seva presència a Grècia per supervisar la implementació de les retallades i les reformes exigides pels socis europeus i garantir que s'apliquin “d'acord amb el calendari, i completament”. Els ministres de l'euro també han explicat en el seu comunicat que Grècia promourà en els propers dos mesos la introducció a la seva Constitució d'un límit de dèficit i deute, com ja va fer l'Estat espanyol.

El president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha defensat l'acord i ha indicat que suposa una “ajuda sense precedents” i una “reducció molt significativa del deute”. Juncker ha dit que l'acord inclou “esforços significatius del sector públic i privat”. El president del Banc Central Europeu, l'italià Mario Draghi, ha definit el pacte com un “molt bon acord”. En declaracions a la seva sortida de la reunió de l'Eurogrup, Draghi ha dit que la implementació dels compromisos de Grècia s'haurà de monitoritzar d'aprop.

Amb tot, l'acord neix entre dubtes. Un informe secret de la troika alertava que el deute de Grècia podria disparar-se fins al 160% el 2020, una xifra desorbitada i molt lluny tant de les primeres previsions de Brussel·les, del 120%, com del finalment 120,5% acordat. D'acord amb l'informe, filtrat durant la nit de dilluns per l'agència Reuters i el diari Financial Times, les pròpies mesures d'austeritat aplicades per Atenes, per una banda, i els incompliments del país amb algunes reformes, per l'altre, podrien aprofundir la recessió i augmentar el deute.

De fet, el text apuntava que “una ajuda financera prolongada podria ser necessària” per Grècia, un eufemisme per dir que el país hel·lè necessitarà més diners europeus en el futur. Segons el text, Grècia hauria de demanar un rescat de 245.000 milions d'euros dels seus socis a la UE si entrés en aquest escenari.

“Aquesta nit hem comprovat que marató és realment una paraula grega”, ha bromejat el comissari d'Afers Econòmics i Monetaris de la Unió Europea, Olli Rehn, en la roda de premsa posterior a la reunió de Brussel·les.