Límits als desnonaments
De Guindos permet que lliurar el pis saldi la hipoteca en famílies sense ingressos, però dependrà del banc
Ofereix deduccions fiscals a la banca perquè s'hi sumi
El desallotjament s'ajorna dos anys a canvi de pagar un lloguer mínim
“S'imaginen què passaria si 150.000 persones haguessin d'abandonar el seu habitatge per culpa d'una catàstrofe natural? L'Estat s'hi abocaria.” Amb aquesta reflexió per il·lustrar la desatenció dels desallotjats per no poder fer front a la hipoteca va arrencar el diputat d'ICV Joan Coscubiela la seva interpel·lació al ministre d'Economia, Luis de Guindos, que la vigília havia alimentat l'expectativa d'atendre un dels fetitxes del 15-M: la dació en pagament perquè lliurar el pis saldi el deute hipotecari amb el banc a l'estil nord-americà. De Guindos va obrir una escletxa a la dació en pagament per al pis habitual de famílies amb tots els membres aturats i sense ingressos, i va oferir al sector bancari que es dedueixi fiscalment les pèrdues si ho accepta.
De Guindos va distingir entre els canvis legislatius –per definir quan la unitat familiar entra al llindar d'exclusió– i el que anirà al “codi de bones pràctiques d'adhesió voluntària” per a la banca, que òbviament no serà obligatori. En aquest últim capítol entra la dació en pagament, que el ministre regularà “amb cautela, perquè el pitjor seria generar frau amb una mesura d'ajuda”. Hores després, en una nota d'aclariment, el ministre d'Economia confiava que poder imputar a “despesa fiscalment deduïble” les pèrdues d'assumir que el pis saldi la hipoteca sigui per al banc un “incentiu” suficient per complir el voluntari codi de bones pràctiques. La dació figura ja en l'article 140 de la llei hipotecària com a opcional, però fer-la obligatòria, segons De Guindos, seria “danyós” per al sector.
Abans d'un desallotjament forçós, De Guindos va oferir dos anys de carència a canvi d'un mínim lloguer perquè la família no vagi al carrer d'un dia per l'altre, un període que pot ser prorrogat si l'entitat i la família acorden un preu de lloguer “just”.
Més enllà de cauteles tècniques, De Guindos va denunciar que l'interès de demora que sovint aplica la banca és “abusiu” i va avisar que el sector haurà d'assumir pèrdues en casos de mala taxació. “Sembla raonable que l'entitat sigui copartícip i assumeixi els seus errors per una deficient taxació o per una gestió no eficient”, va dir. No va satisfer Coscubiela, que lamentava que “els bancs accepten la dació en pagament en el cas de les immobiliàries però no de famílies”. De Guindos va censurar el diputat d'ICV per la “demagògia”, però es va declarar pròxim al “drama” dels desnonaments. “Una persona pot perdre la seva feina i és una situació tremenda, i una de les qüestions que a mi em treu la son, però perdre l'habitatge és una situació límit”, va admetre.
LA XIFRA
300.000 drames des del 2007
“No tot el que és al BOE passa en la realitat, després les coses també han de ser raonables”, va etzibar ahir el ministre De Guindos a Joan Coscubiela (ICV). Des de l'esclat de la crisi, el llunyà 2007, però, 300.000 famílies han estat víctimes d'un desnonament, amb trimestres prolífics com ara el primer del 2010, en què es va registrar un sostre de 27.597 execucions hipotecàries. El ritme és de 70.000 anuals, però ja queia en l'últim trimestre del 2011.
El que desencadena el desnonament és la demanda executiva del banc per reclamar el cobrament del préstec que té el pis com a garantia. El client té aleshores un termini en què pot fer efectiu el pagament o recórrer contra la demanda. Si el client no acaba pagant, aleshores es plasma l'execució, la família ha d'abandonar l'habitatge, el banc demana al Registre de la Propietat que certifiqui les càrregues del pis hipotecat i l'immoble surt a subhasta. Si la subhasta queda deserta, el banc es pot adjudicar el pis pel 50% del seu valor de taxació o del 60% si és una residència habitual.
