En un sector tan competitiu com el de l'alimentació, en què les grans multinacionals es mengen gairebé tot el mercat, la veterana Xocolates Torras de Cornellà del Terri ha aconseguit consolidar-se gràcies a haver-se especialitzat en els productes sense sucre. Avui, de les 2.000 tones que produeix anualment, la meitat ja no porten aquell ingredient. Com que aquest tipus de xocolata és apreciada sobretot fora del nostre país, una altra característica de Torras és que exporta molt, fins al punt que el 40% dels 7 milions d'euros facturats l'any passat van correspondre a les vendes a l'exterior. La intenció de l'empresa, fundada a Banyoles l'any 1890 i que té una plantilla de 27 empleats, és insistir en l'exportació i introduir productes innovadors.
La gent de certa edat segur que de petita es va divertir alguna vegada als gronxadors de ferro de tonalitats grogues i vermelles que lluïen el logotip de Chocolates Torras, o van mirar de completar més d'una de les col·leccions de cromos que apareixien quan desembolicaves una rajola d'aquella marca tan popular. D'això, però, ja fa molt temps. Rere d'unes dècades de prosperitat, Xocolates Torras va entrar en un declivi que va culminar el 1992 amb el traspàs del negoci.
Nova etapa
Contràriament al que sol passar en aquests casos, els nous propietaris no pertanyien al mateix ram. Els compradors van ser la família Sans, un referent important de l'aleshores pròsper sector tèxtil del Maresme. Les dues parts es coneixien perquè l'antic propietari, Celso Costa, a més de fabricar xocolata, tenia una empresa de maquinària per a la indústria tèxtil.
Els nous amos van donar una orientació diferent a la Torras. «Ens vam trobar que la marca no tenia cap producte líder, que Torras no era competitiva», rememora el gerent de l'empresa, Xavier Recoder. Al marge de fer unes fortes inversions a la factoria, es va buscar un sector –«un nínxol de mercat»– on l'empresa del Pla de l'Estany es distingís de la competència.
Exportació
Va ser d'aquesta manera que Torras es va abocar a la fabricació de la xocolata sense sucre (molt apreciada pels que cuiden la dieta, sigui o no per prescripció mèdica), una decisió sens dubte agosarada, tenint en compte els baixos índexs de consum d'aquest producte que hi havia a l'Estat. «Però a Europa ja hi havia una certa tradició», aclareix Recoder. El repte d'aquell moment –narra el nostre interlocutor– va ser aconseguir que l'eliminació del sucre no redundés en contra del sabor. En aquest procés, basat en la utilització del maltitol com a edulcorant, van tenir la col·laboració d'una empresa xocolatera belga amb experiència.
Els esforços de venda es van centrar en l'exportació, bé utilitzant la pròpia marca o bé treballant per a marques blanques. Després de passar uns anys delicats, l'empresa es va refer precisament a còpia d'enviar la seva xocolata sense sucre a 37 països diferents, repartits entre la UE, els Estats Units, Amèrica del Sud, Amèrica Central, l'Extrem Orient i Oceania. A Austràlia en aquests moments la marca Torras és la més venuda.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.