Al Maresme, platges. Al Berguedà, La Patum. A l'Alt Penedès, les caves Codorniu i Freixenet, i al Garraf, el festival de cinema de Sitges. Aquests són alguns dels exemples dels valors turístics consolidats i que, alhora, continuen tenint més projecció quan es vol vendre turísticament la demarcació de Barcelona. El pla de màrqueting elaborat per la Diputació –que fa setmanes que es presenta en societat a les diverses comarques– es nodreix dels tòpics per tal de confirmar, un cop més, que la imatge que es projecta del territori no ha canviat gaire des dels anys cinquanta.

El document, en què s'ha treballat durant un any, es presenta com a instrument útil per esprémer al màxim les potencialitats de cada zona després que es decidís unificar les diferents marques turístiques que han funcionat a la demarcació sota el paraigua Costa de Barcelona. En aquest sentit, Barcelona és la icona indiscutible al voltant de la qual es teixeix una extensa xarxa de productes, poc coneguts, però, pel client potencial. El document els distribueix en categories: dels considerats “estrella” – s'hi troben tots els tòpics– als situats en altres categories, de la A a la D en funció de la seva projecció. Per tant, es constata que, d'oferta, n'hi ha, i molta; però, segons les dades del pla: dispersa, poc cohesionada i que no existeix com a destinació turística completa per a les agències i operadors turístics. Barcelona ciutat es ven sola; tot allò que l'envolta, no. La poca promoció conjunta fa la resta, segons els experts, i condemna el territori a conformar-se amb una part més aviat petita del mercat potencial.

Alguns dels territoris a prop de Barcelona ja han manifestat la seva crítica al pla de màrqueting, que consideren excessivament centralista i que dilueix les particularitats i les potencialitats de les diferents zones en benefici de la capital i les quatre icones de sempre. El Patronat de Turisme de Subirats, per exemple, reclama incloure la submarca Enoturisme Penedès perquè entén que ha estat maltractada.