Mar de fons ecològica

Fa anys que els científics i els ecologistes adverteixen de la ràpida disminució dels recursos pesquers. Els senyals d'alarma són evidents. Casos com l'esgotament de l'anxova, al golf de Biscaia –que els últims anys ha obligat a fer-ne tancar el calador–, reforcen les tesis de la Comissió Europea (CE). Aquesta alerta que el 75% de les espècies estan sobreexplotades en aigües comunitàries, en contrast amb el 25% d'arreu del món. Des de la perspectiva d'un “futur incert per la pesca” europea i amb la “sostenibilitat ecològica, econòmica i social” de bandera, a la CE plantegen una reforma de la política europea pesquera del 2014 al 2022.

Suposa un gir radical en la legislació i el sistema d'ajuts actual. De moment, ha provocat el rebuig frontal de les organitzacions professionals i la majoria de països membres –excepte els nòrdics i els grups ecologistes–, incloent-hi l'Estat espanyol. “La reforma va d'un extrem a un altre i persegueix que només sobrevisqui la flota artesanal i la d'altura”, afirma la directora general de Pesca, Mercè Sanmartí. Enmig, queden fora del sistema d'ajuts el 94% de la flota catalana: encerclament (sardina i seitó) i arrossegament, principalment. “D'aquí a pocs anys, no volem ensenyar quatre barquetes com a testimoni del que érem... Tenim un sector amb un producte d'alta qualitat i que crea llocs de treball.” La música que sona és la protecció dels recursos pesquers, però la lletra és confosa. A la pràctica, el reguitzell de mesures tendeix a afavorir la pesca industrial, que practica la flota d'altura atlàntica. També conserva els ajuts a les barques de menys de 12 metres, però ni tant sols a totes. A la CE consideren que les vedes, voluntàries i subvencionades com les catalanes, no han aconseguit protegir les espècies. La futura legislació, a més, retira el suport econòmic i proposa un sistema nou: el Rendiment Màxim Sostenible (RMS). És a dir, “definir el nivell màxim de captures per a cada espècie per un temps indefinit sense danyar-la”, segons la CE. Això aniria lligat a plans de gestió i a un sistema de quotes per espècie i vaixell, que cada armador podria vendre o llogar. Al Mediterrani es pesquen més espècies i la flota està menys especialitzada que a l'Atlàntic. “Fins que no tinguem totes les poblacions de peixos estudiades, què fem? És inviable aplicar-ho el 2014”, al·lega Sanmartí. Les confraries també s'oposen a la venda de quotes: “El mar, al final, seria patrimoni de quatre empreses que ho manipularien tot”, diu Eusebi Esgleas, president de la federació catalana.

Confraries i Generalitat són favorables a la sostenibilitat, però progressiva. “No té en compte el que s'ha creat durant anys”, diu Sanmartí. La UE ha subvencionat el desballestament de vaixells, per fer competitiva la flota i augmentar-ne la capacitat pesquera. Ara aquests ajuts desapareixerien. De fet, és pretén desfer el camí emprès. Esgleas argumenta: “Ens han portat fins aquí i ara no tenen en compte la viabilitat econòmica; cal una reconversió, però en anys, i no a través de l'ofegament.”