“L'objectiu de la reforma laboral és abaixar salaris”

Fa dos anys, quan s'havia de fer front als llocs de treball perduts en el sector immobiliari i la indústria auxiliar, hauria respost que el 2014. En la meva innocència, però, no pensava que uns polítics europeus poguessin fer una política tan desastrosa. Vull dir Angela Merkel i Nicolas Sarkozy. Per això, com a mínim, hi afegiré un any més; el 2015. Tampoc pensava que podien donar préstec als països perquè no podien pagar, estil Grècia, ni que el deute públic fos el principal problema d'Europa. És problemàtic saber si aquesta predicció del 2015 serà veritat i si es començarà a crear un significatiu volum d'ocupació. És la clau: quan es passa de perdre a crear ocupació.

El govern de Rodríguez Zapatero va dir: “Potser siguem el sistema financer millor del món.” Quan, si hi havia algun sistema financer amb forat, era l'espanyol, amb hipoteques made in Spain. El 2006 estava programat que es donessin hipoteques per habitant tres vegades més que als EUA, cinc més que al Regne Unit i set més que a Alemanya. Com pot ser que en aquests tres països rescatin els seus bancs i nosaltres no fem res? El que s'ha fet amb el sistema financer és una barbaritat. No s'hi ha posat mai cap mesura seriosa, fins ara. No se'ls ha obligat a promocionar les pèrdues ni a fer fusions intel·ligents. Primer el PSOE i després el PP. Sembla que la Comissió Europea ha dit que s'ha de fer la reforma financera i això implica acabar amb experiments.

Si no té més de 100.000 euros en dipòsit, sí. Si té preferents, no; si té productes de deute subordinat, híbrids o altres d'estranys, no. L'Estat es compromet a assegurar 100.000 euros en dipòsit. Els accionistes trigaran molt temps a recuperar el que han invertit si algun dia ho recuperen. Algú creia que podria funcionar Bankia? Agafo la pitjor entitat valenciana i la pitjor madrilenya i faig un pastitx, que és una autèntica bomba de rellotgeria. Qui acabarà posant els diners? Com sempre, els ciutadans. Espanya és l'únic país del món on els ciutadans regalen els diners a les entitats financeres i aquestes entitats no perdonen ni un euro a ningú. Es queden la casa i continues devent-la la resta de la vida. Curiós.

Fantàstic, i amb caràcter retroactiu. El Congrés em va cridar per assessorar-los en això i la resposta dels diputats va ser: “Com ho dius, això? Posaràs la banca, que està bé, en una situació difícil”. La banca bé? Exagero: fer dació en pagament amb caràcter retroactiu i pagant tot el que diuen pot costar, com a molt molt, 20.000 milions d'euros. I parlo del passat, present i futur. Això arribarà aproximadament al 10% dels diners posats en els bancs.

Fabulós, però el problema és trobar préstec. Les entitats financeres volen reduir crèdit, però es troben habitatges a uns preus que no s'havien vist pràcticament des del 2003. Qui compri ara veurà que a mitjà termini farà un bon negoci. Que poden continuar baixant els preus? Aquest no és el tema, mai es pot comprar a borsa en el preu mínim i amb habitatge, pràcticament tampoc. Estic segur que d'aquí a deu anys el preu de l'habitatge serà superior a l'actual.

Abaixar salaris i, per fer-ho, se'ls ha acudit fer a tothom temporal. Algú que no sigui funcionari pot ser acomiadat amb vint dies per any treballat en 12 mensualitats com a màxim. És curiós que aquest govern opini que un temporal treballa millor que un fix. Cap teoria econòmica ni cap estudi ho ha demostrat, això. També és curiós que la reforma no incideixi en el principal problema, que és l'atur juvenil. Esperava que posessin en marxa unes minifeines com una manera d'incorporar-se al mercat. No, es fa una reforma per reemplaçar a mitjà termini aquells de 45 a 52 anys que treballen i cobren bons salaris per gent jove. Després s'espanten i intenten penalitzar l'acomiadament de més de 50 anys. Em sorprenc de la improvisació del govern del PP. Creia que amb el govern de Zapatero ho havia vist tot, però no. La improvisació continua i bé! A veure què retallem o reformem avui divendres... Fastiguejant la classe mitjana. No entenc per què a Europa i a Espanya l'objectiu és posar fi a la classe mitjana quan és aquest el principal suport d'un país. Què volem? Tornar al capitalisme del segle XIX quan a uns quants de molt rics els va bé i la immensa majoria està en una situació d'elevada pobresa? He de recordar que això va provocar l'arribada de noves ideologies com ara el comunisme i daltabaixos importants. Espero que siguin més llestos del que van ser a principi del segle XX.

Primer, aquesta crisi és falsa. No hi ha una crisi econòmica, és una crisi política. Una crisi inventada perquè Alemanya domini Europa i que es faci el que vol la senyora Merkel. Això és important, perquè és una crisi fàcil de solucionar. Si tenim un problema per falta de demanda, el que s'ha de fer és incrementar la demanda. Qui pot fer-ho? Aquells països amb equilibri o quasi equilibri pressupostari: Alemanya, Àustria, Finlàndia, França..., que farien de locomotora de l'economia europea. Segon, el poble ha demostrat que ha fet la feina, quan està disposat a ocupar-se per un salari molt inferior. I tercer, sembla que la política d'austeritat a Europa ja no és l'única solució. Sembla que hi ha un senyor, que es diu Hollande, que postula coses interessants: que els rics paguin impostos, una gran novetat; un banc central europeu que ajudi al creixement i no que només busqui una inflació imaginària. I, una frase que jo no escoltava des de feia temps: la distribució de la renda.