Capitals en retirada
Les sortides netes de l'Estat sumen un rècord de 66.200 milions al març i eleven a 97.090 milions les del primer trimestre
La banca desconfia del mercat interbancari interior i accentua les operacions frontera enllà
Com si no n'hi hagués prou amb la prima de risc desbocada, el suspens continu de les agències de qualificació i la borsa en zona glacial, ahir el Banc d'Espanya va donar a conèixer un altre indicador que se suma al funest collage de xifres que defineixen la situació de l'economia espanyola. La institució presidida per un caducat Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que deixarà el càrrec d'aquí a pocs dies, va difondre dades sobre la sortida neta de capitals que demostren que el capital financer busca rendibilitats i, sobretot, seguretat, més enllà de les fronteres espanyoles.
Concretament, i segons la balança de pagaments publicada ahir, la sortida neta de capitals (descomptant-ne les operacions del mateix supervisor) va ser en el primer trimestre de 97.090,9 milions d'euros, dels quals 66.200,1 milions van fugir Pirineus enllà en un sol mes, el març. Les xifres són significatives ja que en el mateix tram del 2011 el saldo de capitals era positiu i l'Estat espanyol sumava una entrada neta de capital de 20.887,1 milions.
Dins del total, només les inversions destinades a préstecs i dipòsits van acumular sortides netes de 75.762,1 milions, és a dir, 65 vegades els que van marxar fa un any (1.158,8 milions). Al març, aquest capítol s'ha traduït en la retirada de més de 46.000 milions en préstecs i dipòsits, el gruix dels quals ha marxat per mitjà d'inversors espanyols, especialment bancs que es malfien del mercat interbancari local, més que no pas de forans que hagin retirat inversions prèvies.
D'altra banda, ahir també es va saber que els dipòsits guardats als bancs també van de baixa: a l'abril, els dipòsits de llars i empreses espanyoles van retrocedir en 31.500 milions, fins a 1,624 bilions. Tot i que el percentatge de la caiguda sembla petit, un 1,9%, és significatiu perquè és la patacada més forta dels últims dos anys i que, de mica en mica, s'ha anat buidant la pica: en dotze mesos el volum de dipòsits s'ha aprimat en 103.735 milions. La perspectiva no és millor, ja que a l'abril encara no hi havien impactat factors tan inquietants com ara les turbulències gregues ni el rescat de Bankia.
LES XIFRES
Puc obrir un compte a Suïssa?
“No és fàcil obrir un compte a Alemanya o Suïssa si no es parteix d'un capital important i si no s'hi viatja amb una perfecta identificació fiscal, encara que el banc en qüestió tingui marca a l'Estat espanyol.” José García Montalvo, catedràtic de la UPF, indica també que resulta molt més senzill invertir en un fons luxemburguès o alemany, “que pot gestionar qualsevol banc d'aquí”. En tot cas, diu Montalvo, el líquid busca protecció partint de diversos escenaris intuïts. “Tot i que pot ser no passarà res –explica l'expert–, hi ha dos supòsits més: que l'Estat espanyol surti de l'euro però que la moneda única continuï funcionant o bé que es produeixi la desaparició de la divisa.” Les opcions, doncs, són ben diferents: “En el primer cas, els capitals tendeixen a situar-se en països sòlids de la zona euro; en el segon, es col·loquen més aviat en monedes fortes, com el dòlar dels EUA, òbviament, però també en l'australià o en corones sueques o noruegues.