Bankia, investigada
El fiscal general obre diligències per cinc possibles delictes en la creació del banc
Torres-Dulce adverteix que ho faria “encara que no hi hagués demanda social”
El 15-M rep 20.000 euros en donacions per querellar-se contra Rato
Rastreja delictes d'estafa, falsedat documental
i apropiació
L'escàndol de Bankia ha consumit 23.400 milions de diner públic sense que el Congrés celebri una comissió d'investigació pel bloqueig del PP, però ahir un cinèfil devot de pel·lícules clàssiques nord-americanes sobre judicis com el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va revelar que el 28 de maig va obrir diligències per possibles delictes en la constitució de l'entitat . El catàleg inclou delictes comptables, falsedat documental, administració deslleial o delicte societari, estafa i apropiació indeguda, entre d'altres. El fiscal general, nomenat a proposta del PP, detecta “demanda social perquè les activitats siguin investigades” però avisa que obraria igual si no veiés animositat popular.
La nacionalització de Bankia omplia ara el debat públic obviant la culpa. “De responsabilitats a Bankia avui no n'identifiquem cap”, va dir el ministre d'Economia, Luis de Guindos, en la presentació del segon decret financer l'11 de maig. Disset dies després, el fiscal general ordenava a Anticorrupció obrir diligències davant “la concreció de determinades situacions en el procés de constitució de Bankia que aparentment poguessin donar lloc a algun indici que permetés investigar els fets delictius”. Si en declaracions a Efe Torres-Dulce veia “prematur” concretar delictes perquè “la situació de les entitats i la situació financera del país” aconsella ser “prudents”, fonts del ministeri públic divulgaven hores després l'ampli catàleg.
Que el fiscal general fixi la constitució de Bankia com a punt de partida rebobina la investigació a la primavera del 2011, quan Caja Madrid i Bancaja es van fusionar amb cinc caixes més –Laietana, Àvila, Segovia, Rioja i Canàries– per crear el quart banc de l'estat i sortir a borsa sota la batuta de Rodrigo Rato. Si bé el mateix De Guindos ha qualificat d'“errors” la mera creació de Bankia i el seu debut borsari en plena tempesta al juliol, el que ha dut el banc a la nacionalització ha sigut la indigestió immobiliària patrocinada per Miguel Blesa a Caja Madrid i per José Luis Olivas a Bancaja sota la supervisió del governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez. Caja Madrid, a més, era sacsejada el 2010 per l'intent d'Esperanza Aguirre de situar l'afí Ignacio González al timó.
En paral·lel, el 15-M ha assolit la fita de reunir en 24 hores més de 20.000 euros –la petició era de 15.000– gràcies a petites donacions per poder presentar una querella criminal contra Rato.
La unió bancària arribarà massa tard per als problemes actuals
Albert Segura
Ni la futura unió bancària europea ni l'actual fons de rescat no es poden fer servir per tapar el forat de Bankia, adverteix l'eurocomissari de Serveis Financers, Michel Barnier. La reforma perquè les recapitalitzacions de la banca les paguin els seus accionistes trigarà, pel cap baix, un any.
Prevenció
Barnier, però, admet com Olli Rehn que “s'hauria d'estudiar seriosament permetre en un futur” la drecera que suplica Rajoy, tot i que va avançar ahir: “No puc dir que aquesta proposta es pugui fer servir pel cas de Bankia i de la banca espanyola, però sí servirà per evitar que aquesta situació es repeteixi en el futur.”
Fons d'emergència
Brussel·les proposa reforçar el poder d'intervenció de les autoritats de supervisió perquè prenguin el control dels bancs en problemes i imposar-los les seves decisions abans no s'empitjori la situació. A més, vol obligar els bancs a deixar un testament per resoldre les crisis i finançar un fons d'emergència equivalent a l'1% dels dipòsits totals de les entitats europees.
