L'OCDE demana retardar la jubilació i fer obligatoris els plans de pensions privats
L'organisme proposa un mecanisme que fixi l'edat per retirar-se segons evolucioni l'esperança de vida
Aconsella fons amb garanties sobre el capital
L'OCDE no considera suficient retardar la jubilació fins als 67 anys. La raó és la previsible caiguda de les pensions per l'envelliment de la població, que no veu que es pugui equilibrar de cap altra manera que no sigui jubilant-se més enllà dels 67 anys i complementant la pensió del sistema públic amb fons privats, tot i ser conscients dels riscos financers que impliquen. Així ho va reflectir el primer informe de perspectives sobre les pensions de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, publicat ahir. L'organisme, a través de l'informe, també proposa establir l'edat de jubilació a través d'un mecanisme que fixi automàticament l'edat segons evolucioni l'esperança de vida.
De la mateixa manera que reconeix que els plans de pensions privats tenen els seus riscos financers, l'OCDE també admet que el mecanisme per fixar l'edat de jubilació és “complex, difícil d'entendre i crea incertesa sobre els beneficis futurs”, i per això proposa una aplicació gradual i transparent, que permeti a cada persona adaptar les seves estratègies d'estalvi als canvis.
L'organització ha constatat que les reformes realitzades en l'últim decenni en els seus països membres suposen una reducció dels beneficis de les pensions públiques d'entre un 20% i un 25%, i que aquesta tendència podria ser encara més marcada en el futur. L'informe explica, com a exemple, que les persones que comencen a treballar ara poden esperar de mitjana en els 34 països de l'OCDE una pensió pública equivalent a la meitat de la seva remuneració, sempre que completin el període de cotització. En cas contrari, encara serà més baixa.
Els autors de l'informe van recomanar afavorir els fons de pensió privats, i en particular fer-los obligatoris com a complement dels públics, sobretot en els països on la taxa de reemplaçament –el percentatge que representa la pensió respecte a la quantitat que es percebia quan es treballava– és inferior al 60% del sou del treballador, ja que si no es fa hi ha el perill que molts jubilats caiguin en la pobresa. Com que admeten els riscos financers, per generar confiança proposen fons que ofereixin garanties sobre el capital invertit.
LA XIFRA
Per sobre de la mitjana
El percentatge que representa la pensió respecte a la quantitat que es percebia quan es treballava s'anomena taxa de reemplaçament i, segons l'OCDE, és del 68,9% si se suma la contribució dels fons privats en els tretze estats on és obligatori completar amb ells la cotització al sistema públic. A l'Estat, on encara no és obligatori tenir un pla de pensió privat, aquesta taxa se situa en el 84,9%, en onzè lloc entre els països que conformen l'OCDE i molt per sobre de la d'Itàlia (71,7%), França (60,4%), Alemanya (56%), els Estats Units (47,3%) i el Regne Unit (37,4%). A Grècia, fins que es van implantar les retallades, els pensionistes rebien un 111,2% del seu sou de treballadors. Per sobre del 100% també es troben Hongria, amb el 106%, i Islàndia, amb el 101,1%. I molt a prop, Holanda, amb el 99,8%. Segons l'OCDE, la despesa pública
en pensions anirà augmentant fins a l'11,7% el 2050.