L'única solució possible
Economistes de prestigi sostenen que Grècia ha de fer fallida i sortir de la unió monetària
És l'opció que les eleccions legislatives d'avui podrien precipitar
L'1 de juny passat, Bloomberg, el gegant global de la informació financera, va causar un petit sotrac entre alguns brokers de divises de les places financeres més importants del món. En les pantalles d'informació sobre tipus de canvi de monedes van veure com n'apareixia una de nova, amb el codi XGD: el dracma posteuro. S'havia produït ja la tan temuda sortida de Grècia de la unió monetària?
L'explicació és més senzilla i alhora significativa. Bloomberg va emetre un comunicat en què donava la informació següent: “Bloomberg fa exercicis de planificació per a situacions imprevistes durant el curs normal de les operacions de negoci. D'acord amb això, Bloomberg ha planificat una sèrie d'escenaris diferents en totes les nostres àrees de negoci, inclosos els de fallida sobre deutes sobirans i de canvis de moneda per a determinats tipus de bons. Com a part d'aquest procés de prova, un identificador [XGD] va ser breument visible per a una colla de clients.” Si les proves haguessin seguit, potser haurien provocat un caos tan gran que des de la cadena d'informació es va pensar que fóra millor aturar-les.
Proves també als caixers
Tres dies més tard, el també gegant global de la banca HSBC (Hong-Kong and Shanghai Banking Corporation) va fer una altra prova que fa pensar sobre què rumia el món financer internacional quant al futur de Grècia com a membre de la zona euro. Algunes de les oficines del banc establertes a Atenes van fer proves per comprovar si els caixers automàtics ATM de què disposen s'adaptarien fàcilment al canvi de bitllets, dels actuals euros a uns hipotètics nous dracmes, els dracmes posteuro, d'un gruix, d'una grandària
i d'una textura potser una mica diferents.
Com en el cas de Bloomberg, un portaveu del banc emetia el següent comunicat per explicar què feien: “Com tots els bancs, estem treballant amb els reguladors per dur a terme treballs preparatoris de diversos nivells en el cas d'una fallida [massiva d'un estat amb] deute sobirà, o d'una sortida
de l'euro o qualsevol
altra contingència.”
Per la seva banda, la Unió Europea no ho diu tan clarament, però totes les informacions que emanen des de Brussel·les indiquen fórmules del tipus “hi ha un pla”, “es consideren diversos escenaris”, el típic llenguatge ple de calculades ambigüitats que tant es pot interpretar en un sentit com en un altre. Alhora, es juga de manera subtil a transmetre por als electors grecs perquè avui no votin massivament el partit Syriza, l'esquerra grega que voldria renegociar les condicions del rescat imposades per la troica (FMI, BCE i Brussel·les).
N'hi ha que, fins i tot, temen que una victòria rotunda de Syriza condueixi Grècia a la suspensió de pagaments, la cancel·lació dels acords establerts amb la troica i, finalment, la sortida de l'euro. De fet, en les últimes hores, Nova Democràcia, la dreta tradicional del paisatge polític grec, s'ha manifestat en el mateix sentit, de renegociar el rescat.
Sigui quin sigui el resultat electoral d'avui, alguns especialistes,
com ara el Nobel Paul Krugman i el professor grec Costas Lapavitzas, catedràtic de SOAS, un dels colleges de la Universitat de Londres, tenen clar el resultat. L'única solució per a Grècia és
la sortida de l'euro.
Des del seu despatx, Lapavitzas, economista d'esquerres, ferm combatent de les polítiques neoliberals i coautor del volum Crisis in the euro zone, assegura que “des del principi de la crisi, era clar que un resultat probable seria la fallida de Grècia i la sortida de l'euro”. “Hauria estat la [solució] més racional estratègicament a l'inici del 2010 [...]. Grècia hauria pogut negociar condicions més favorables per si mateixa, el xoc probablement hauria estat menor que el malson que viu el país des d'aleshores i ara l'economia s'estaria recuperant. La fallida i la sortida de l'euro segueix sent l'única solució, llevat que ara el dolor serà més gran per a Grècia i menys per al nucli dels països de la unió monetària.”
El risc de la ultradreta
L'última enquesta augurava una victòria de l'esquerra, el partit Syriza (31,5%), amb la dreta tradicional de Nova Democràcia situada a sis punts (25,5) i el Pasok, el partit socialista, en tercera posició (13,5). L'anàlisi que fa Costas Lapavitzas no permet aventurar si Syriza “tindrà vots suficients per formar govern”. “És probable –diu– que cap partit estigui en aquesta disposició.” En qualsevol cas, l'economista considera que Syriza tindrà una elecció molt clara. O fer el que diu, renegociar i tractar de romandre
a l'euro o “abandonar els seus plantejaments d'abans de les eleccions i acceptar formar part d'un govern que accepti les imposicions de
la troica”. Lapavitzas creu que això seria “catastròfic” per al partit i per al país. “Al final, la fallida i la sortida de l'euro no es podran evitar i
el beneficiari podria ser
la ultradreta feixista.”
