Els mercats s'ensumen que el fons de rescat de l'euro comprarà massivament deute espanyol, i ahir la prima de risc va caure fins als 512 punts bàsics (des del desembre que no ho feia amb tanta força!) i els interessos que paga el bo a deu anys van baixar del 7% maleït. La premsa britànica va fer córrer que es prepara un macrorescat per a Espanya i Itàlia de fins a 750.000 milions d'euros, i el primer ministre italià, Mario Monti, va proposar fer servir aquesta reserva d'emergència europea per “estabilitzar els costos de finançament, sobretot als països que estan fent les reformes compromeses, tot i que s'haurà de separar clarament de la idea d'un rescat”.
Però la Comissió Europea no només nega que hi hagi “cap pla” ni “cap negociació” sobre aquest rescat encobert, sinó que directament pensa que no serviria de res. “Per dir-ho en un llenguatge planer, seria paracetamol financer, podria alleujar el dolor i el malestar, però no resoldria les causes de la malaltia”, va advertir el seu portaveu econòmic, Amadeu Altafaj. Aquest bazuca, que el BCE es nega a treure per la ferma oposició alemanya i que ara Monti demana al fons de rescat, “no substituirà els esforços de retallar i fer reformes que han de permetre a llarg termini recuperar la confiança”. Però els inversors van ignorar Altafaj, i l'Íbex va pujar un 1,53% i la borsa de Milà, un 2,13%.
Temporal i permanent
Brussel·les, però, admet que les normes permeten fer servir per comprar deute públic tant el fons de rescat temporal com el permanent, que entrarà en vigor l'1 de juliol. D'entrada, però, caldria que Rajoy ho demanés i que la resta de socis de l'euro hi estiguessin d'acord. François Hollande dóna suport a la idea de Monti i defensa que “es mereix una mica d'atenció”.
Però a Angela Merkel li va faltar temps per negar que s'estigui discutint aquesta possibilitat. L'Eurogrup es reunirà avui a Luxemburg i espera que el ministre espanyol d'Economia, Luis De Guindos, formalitzi la petició del rescat de 100.000 milions per a la banca ja preacordat per teleconferència el 9 de juny.
Comentaris
Donçs no ho sé, però que els bons espanyols baixin per sota del set percent, ¿es bó per els espanyols? Potser no ens recordem dels rédits que pagaven els bancs francesos ( Banque National de Paris, per exemple) a l'any 1975 als voltants del 10,5% a curt plaç o, potser per plorar, els bancs rumasíns que pagaven del voltant del 18% a clients que feien "pagarés" només perquè els hi feien falta diners quan bancs teníen tipus de crèdit als voltants del 23%. Ja es veu que sigui com sigui tot cada cop es mes car. Quan va quebrar l'abella molta gent no podía ni cobrar aquests diners perquè eren diners "en negre"..Ja em diran quí enganya a quí.
Ara al sr ppero ( hilitos de plastelina), se li aniràn baixant els fums, ara què ha ensorrat les classes mitjanes i pensionistes, ara què l'economia del seu país i el nostre, està per el terra, ara què ha fet tot el contrari al què ell mateix deia què es tenia què fer, i tots els analistes econòmics, ara què ha deixat els països fets una bona merda, ara acceptarà el rescat, ara què pagarèrm el deute a preu altíssim, ara què surtin tots els pperos, tot dient-hi, què en 90 dies, u tenen tot solucionat, ara axó si, els polítics no pagaràn el deute i/o la crisi, la pagarà el poble, però srs pperos, el poble està fart de robatoris , estafes, i carreges, pot ser el poble prengui part amb tot aquest girigall .