L'embolic de la venda de preferents entre clients que desconeixien la lletra del producte o no la sabien interpretar comença a atreure ulls fiscalitzadors. La CNMV, el supervisor de la borsa que va autoritzar l'emissió d'aquests productes que, malgrat el seu nom, ni són accions ni tenen tampoc preferència de cobrament respecte de res i a més són perpètues, ha detectat una “mala pràctica important” en la seva col·locació i ha obert un expedient a set de les divuit entitats comercialitzadores. Al seu torn, el fiscal general de l'estat, Eduardo Torres-Dulce, va prometre davant els afectats que explorarà la via penal del cas.

En un curs a la UIMP de Santander, el president de la CNMV, Julio Segura, va admetre que l'escàndol de petits clients atrapats en les preferents li ha deixat “mal gust a la boca”, però es va indultar ell mateix com a supervisor. “No es pot prohibir que es col·loquin instruments financers complexos a inversors no especialitzats”, va adduir. “A vostè li pot semblar un disbarat, però a la CNMV ens paguen perquè es compleixi la legislació vigent, no per interpretar el que ens agrada i el que no; no sé qui tindrà la culpa, però a la CNMV no som altra cosa que supervisors, no pas reguladors”, va reblar. Endossada la responsabilitat a les entitats emissores, Segura va desvelar l'abast de la conversió de preferents en dipòsits. Si el maig del 2011 hi havia un saldo viu atrapat de 22.500 milions, al juny del 2012 ja només és de 8.500 milions. El problema és que són els 8.500 milions en mans d'entitats nacionalitzades i que, pel fet d'haver rebut diner públic del FROB, no poden oferir gaire interès a l'hora de proposar un bescanvi al client. Igual que Segura, també a Santander el fiscal general de l'estat va ser rebut per afectats de les preferents. “Veurem si hi ha base penal i analitzarem la seva comercialització per provar-ho”, els va dir Torres-Dulce, que, a diferència de Segura, es va aturar una estona a escoltar-los i va sortir ovacionat pels afectats.