La cancellera Angela Merkel ha enviat aquest dissabte a la matinada a Europa el seu buscat “senyal” a l'aconseguir la ratificació alemanya del pacte fiscal i el fons de rescat permanent, l'MEDE, hores després de la cimera europea que ha modificat aquest últim en benefici d'Espanya. Així, la cap del govern alemany ha obtingut el majoritari suport del Bundestag (Parlament) i el Bundesrat (Senat) a les dues mesures, malgrat el desgast polític que aquest procés li ha suposat dins i fora del seu país en els últims dies, caracteritzat per les seves cessions.
Al Bundestag 491 han votat a favor del pacte fiscal, 111 en contra i 6 diputats s'han abstingut, i 493 han votat a favor de l'MEDE, 106 en contra i 5 es van abstenir; mentre que al Bundesrat, 65 dels seus 69 membres han recolzat els dos mecanismes. Els resultats a les dues cambres són clarament superiors al mínim que Merkel necessitava per tirar endavant les mesures, encara que han quedat marcades pels dissidents dins de la coalició de govern de centredreta que van votar en contra.
En la seva intervenció prèvia a la votació a la Cambra baixa, la cancellera ha recalcat que el pacte fiscal i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) són la “unió legal” de “solidesa” pressupostària i “solidaritat” interestatal pròpia de la UE i, per tant, “un nou pas cap a la integració en el si de la Unió Econòmica i Monetària” (UEM).
Ha argumentat que amb la ratificació d'Alemanya -la primera economia de la UE i, per tant, el contribuent més gran als fons de rescat- s'envia una “important senyal cap a dins i cap a fora” sobre la determinació de Berlín per superar la crisi de l'eurozona.
Merkel ha afegit que el pacte fiscal “transforma la UE en una unió d'estabilitat” i que el fons permanent de rescat s'utilitzarà per “desactivar perills futurs”, però només per a “aquells països que ratifiquin el pacte fiscal” i es comprometin legalment amb la consolidació pressupostària.
La cancellera ha aprofitat per explicar els acords adoptats aquesta matinada a Brussel·les i la seva posició, després que la cimera europea donés llum verda a la recapitalització directa de la banca espanyola i a la compra de deute per part dels fons de rescat, dues opcions a les quals Merkel s'oposava frontalment fins ahir. L'oposició l'ha criticat àmpliament per aquest sobtat canvi de postura, però també per haver-se oposat radicalment a aquestes mesures fins ara, posposant la recuperació de la UE i en especial dels països més afectats per la crisi.
Respecte a Espanya, ha indicat que la petició de Madrid al Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) es traspassarà a l'MEDE sense modificar les condicions pactades i sense bons preferencials, cosa que estava disparant la prima de risc espanyola.
Hi haurà “condicionalitat”
Així mateix, ha explicat que hi haurà “condicionalitat”, que quedarà plasmada en el memoràndum d'entesa que negocien Madrid i Brussel·les, i ha agregat que el “compliment” d'aquestes condicions serà “supervisat”.
Després de la ratificació ahir a la nit per part del Bundestag (Parlament alemany) i el Bundesrat (Senat) del pacte fiscal i el fons de rescat permanent (MEDE), arribaven al Tribunal Constitucional (TC) les primeres apel·lacions a aquesta.
El recurs d'inconstitucionalitat presentat per l'Esquerra ha estat enviat per fax a Karlsruhe, seu del TC, al cap de poc d'acabar la votació al Bundesrat, ha assenyalat aquest dissabte un portaveu del grup parlamentari d'aquest partit, format per postcomunistes i dissidents socialdemòcrates. “Confio que el Tribunal Constitucional escolti els nostres arguments”, ha assenyalat la copresidenta de l'Esquerra, Katja Kipping, en declaracions al rotatiu Leipziger Volkszeitung.
Kipping ha agregat que l'objectiu de la seva formació, que considera que el pacte fiscal transgredeix la carta magna alemanya, és la celebració d'un plebiscit, i per això s'ha mostrat esperançada en un senyal favorable des de Karlsruhe. “Una victòria parcial també seria un signe important. El Tribunal Constitucional pot enviar un senyal als polítics que en lleis tan àmplies ha de decidir el poble”, ha subratllat.
També el recurs presentat pel diputat socialcristià Peter Gauweiler, que ha assenyalat en un comunicat que el pacte fiscal i l'MEDE “atempten de forma greu contra el principi de democràcia” al traspassar fons públics a una “organització no legitimada democràticament”, arribava cap a la mitjanit a les portes del tribunal.
Un altre recurs ha estat presentat per l'associació Més Democràcia, que suma uns 12.000 ciutadans i està representada per la socialdemòcrata i exministra de Justícia Herta Däubler-Gmelin i l'expert en dret constitucional Christoph Degenhart. “Protestem contra els acords perquè constitueixen una doble restricció de la democràcia. Per un costat s'entreguen de manera irrecuperable competències pressupostàries i drets sobirans del Bundestag a Brussel·les”, ha assenyalat Däumler-Gmelin. Per un altre costat, aquesta ratificació s'està portant a terme amb absoluta precipitació i sense tenir en compte l'opinió dels ciutadans, ha agregat.
Comentaris