Les llars gasten més del que ingressen per primer cop en els últims 12 anys
Famílies i institucions es veuen forçades a recórrer als estalvis per cobrir les despeses
El deute familiar cau als 854.616 milions, el més baix des del 2007
“Gastar més del que es té” i “viure per sobre de les pròpies possibilitats” són dues de les acusacions que les veus de la crisi han etzibat a les llars de la mateixa manera, però moltes famílies ja han descobert què suposa l'amargor del primer retret sense ni tan sols haver tastat la mel del segon. Per primer cop des que el 2000 l'INE va iniciar la comptabilitat trimestral, entre el gener i el març les llars i institucions sense ànim de lucre van gastar més del que van ingressar. Ras i curt: per primer cop en dotze anys l'estalvi de les llars ha estat negatiu (-911 milions) i ha caigut en 5.473 milions respecte al primer trimestre del 2011, perquè el que havia de ser un coixí de futur es destina ara a les urgències que imposa el dia a dia.
Que en els tres primers mesos del 2012 les llars hagin gastat més del que han ingressat obeeix a un descens de l'1,3% de la renda disponible, fins als 165.838 milions, 2.195 milions menys que en el mateix període del 2011. Entre altres motius, per una caiguda d'un 3,2% de la remuneració salarial. Al seu torn, la depesa en el consum final creix un 2,1% i la diferència és el que crea l'estalvi negatiu de 911 milions, quan l'any passat per aquestes dates era positiu: 4.562 milions.
Tot i el repte de quadrar els ingressos i les despeses dia a dia, les famílies sí que obtenen oxigen addicional en l'endeutament, que suma sis mesos de descensos consecutius i se situa al maig en 854.616 milions, segons dades del Banc d'Espanya. Es tracta del nivell més baix des del setembre del 2007. El 77% de l'endeutament familiar obeeix a les hipoteques, que tenen un deute viu de 656.818 milions després de caure al maig un 2,4% en taxa interanual. A les empreses, l'endeutament cau en taxa interanual un 1,7% i s'instal·la en 1,23 bilions d'euros.
LES XIFRES
Circulen un milió de bitllets de 500 euros més al maig
Els bitllets de 500 euros van ser el fetitxe d'una era, la de la bombolla immobiliària, però la recessió i un pla antifrau que conviu amb l'amnistia fiscal, sorprenentment, també són un mar idoni per a la seva circulació. Per primer cop aquest any, el nombre de bitllets de color porpra en circulació augmenta i al maig eren 98,7 milions d'unitats, gairebé un milió més que a l'abril.
Si bé el maig del 2011 les unitats dels coneguts al seu dia com a Ben Ladens –per la seva popularitat, tot i que molt pocs els han acariciat– s'elevaven a 102 milions, el màxim de bitllets registrat a l'Estat espanyol es va assolir l'octubre del 2008 amb 113 milions. Ara, amb l'augment sobtat del maig, a l'Estat hi ha 49.349 milions (un 5% del PIB) en bitllets de 500 euros. Tot i que el seu ús és legal, no existeix al món un bitllet de gamma tan alta (l'equivalent seria un bitllet de 600 dòlars) i Hisenda els rastreja com a símptoma de blanqueig o d'economia submergida.