Proacit vol créixer el 30% exportant un control de gasos
L'enginyeria tarragonina ha ideat una solució integral per analitzar les emissions al medi ambient
En sis anys, l'empresa ha hagut de multiplicar per cinc la plantilla
Les normes sobre emissions són canviants, varien per zones i calia una eina flexible
No totes les xemeneies fumegen de la mateixa manera ni suposen el mateix risc contaminant. Les que són més baixes, de formes amples i panxudes escupen, en la majoria de casos, simple vapor d'aigua i, en canvi, els tubs llargs i esprimatxats són, per norma general, les més susceptibles d'emetre gasos nocius a l'atmosfera.
Això ho saben prou bé David Diestre, Jordi Colet i Xavier Pedescoll, els dos socis fundadors i el cap comercial de Proacit, una empresa amb base a Tarragona que s'ha especialitzat en sistemes de mesura i control de gasos i de partícules contaminants en l'aire i en l'aigua. De fet, una solució innovadora per analitzar el grau de toxicitat de les emissions ha fet que a Proacit hagin guanyat el Premi a la Innovació que la Cepta (patronal tarragonina) entrega anualment i, a més, els ha servit per entrar a gestionar les dades ambientals de les empreses que formen part de l'Associació Empresarial Química de Tarragona, (AEQT).
Nascuda l'any 2006 com una enginyeria dedicada als automatismes i a la instrumentació, l'empresa ha evolucionat fins que també ha estat capaç d'equipar sistemes d'informàtica industrial per, al capdavall, proporcionar “solucions integrals”, diu David Diestre. És ell mateix qui posa de manifest que als dos socis del negoci els ha mogut “l'esperit de ser fàbrica, de tenir un producte propi”.
Aquest esperit, afegit a la necessitat que en el mercat van detectar, els ha portat a desenvolupar la seva eina: un programa informàtic capaç de llegir les dades que li envia el filtre analitzador i que permet detectar una mala combustió o possibles ineficiències. El que és més particularitat és “la seva flexibilitat” en el sentit que, fins ara, les eines que hi havia en el mercat eren del tot rígides (pensades i programades per llegir els nivells d'emissions d'un lloc concret i segons els paràmetres que fixa una normativa concreta), la qual cosa les feia ineficaces -per la dificultat de reprogramació que comportaven- en relació amb qualsevol canvi de normativa (circumstància no gens estranya a causa de que les lleis s'han enrigidit progressivament) i en el cas que s'hagin d'instal·lar en països o comunitats diferents (i per tant, amb una normativa pròpia) del lloc de fabricació i programació.
CATALUNYA FA FUM.
Catalunya és, amb un nombre de 160 a 170 focus (només a Tarragona ja n'hi ha més de 60), la part de l'Estat espanyol que té una normativa més estricta en aquest sentit, i que només és equiparable al País Basc i molt llunyana de Madrid (on amb prou feines hi ha una vintena de tubs d'emissions).
Dominat com té el mercat català, a Proacit volen créixer internacionalment perquè a la península l'activitat està parada: “les normatives s'aniran endurint i les indústries necessitaran actualitzar els sistemes de mesurament, però tenint en compte la crisi que hi ha, de moment les administracions van retardant les exigències”. Xavier Pedescoll explica que, “per exemple, a Andalusia i Aragó estan a anys llum del que s'està exigint a Catalunya i al País Basc” i malgrat que diu que “tard o d'hora hauran d'arribar als mateixos nivells”, a Proacit de moment busquen negoci a fora. Els seus objectius no són petits perquè es plantegen que la facturació creixi un 30% (tancada l'últim exercici en 3 milions d'euros) a partir de la internacionalització.
Així les coses, aprofitant el canal de contacte que ja té per les relacions amb les grans químiques que tenen planta a Tarragona (per exemple Basf, Bayer, Dow i Repsol), intenten exportar el seu sistema de mesurament a altres plantes que tinguin aquestes multinacionals arreu del món. Abu Dhabi, la resta d'Emirats Àrabs i països emergents com la Xina són llocs on centren els contactes: “sovint has de buscar aliances amb altres empreses que hi ofereixen un servei i que es pot avenir amb el que tu tens. Entrar sol és complicat” diu David Diestre.
De la mateixa manera, considera que treure el passaport del calaix a corre-cuita perquè les coses van malament en el mercat intern no és la millor opció per buscar sort a l'exterior: “per sortir a fora, primer has d'estar estable aquí”.
A Proacit sembla que han trobat aquesta solidesa ja que el seu creixement ha estat de prop del 20% cada any, i en 6 anys, ha multiplicat per cinc la plantilla inicial de mitja dotzena de treballadors.