Clima de vaga general
Amb desenes de milers de persones als carrers, els sindicats alerten Rajoy que s'ha posat en marxa “un camí de protestes contínues”
Els últims ajustos dels populars desperten a tot l'Estat la lluita pels drets socials i laborals
Els sindicats rebutgen unes mesures “brutals i agressives”
A la capital catalana, 400.000 persones, segons els organitzadors, i 40.000, segons la Guàrdia Urbana, van ocupar ahir el centre de la ciutat convocades pels sindicats i organitzacions socials contra les retallades del govern popular. Dues hores i mitja després de l'inici de la marxa, quan ja Carme Sansa i Pere Camps, tots dos premis nacionals de Catalunya, havien fet lectura del manifest, encara hi havia gent a la plaça Urquinaona, lloc de l'inici de la manifestació.
A Girona, una pancarta negra en senyal de dol va encapçalar la protesta contra l'últim paquet d'ajustos del govern de Mariano Rajoy, en la qual van participar al voltant de 7.000 persones, segons els Mossos d'Esquadra. I a Lleida la convocatòria va aplegar 3.000 persones –segons la Guàrdia Urbana n'eren 2.600–, que van reclamar polítiques de foment de l'ocupació. A Tarragona, més de 10.000 persones es van concentrar a la plaça Imperial Tàrraco per iniciar la manifestació, que va recórrer el centre de la ciutat. Però no només han sortit al carrer els ciutadans de les capitals catalanes. A Sabadell, Terrassa, Tortosa, Vic i altres capitals de comarca també es va clamar contra les imposicions i els ajustos.
Les mesures presentades pel govern popular la setmana passada han estat la gota que ha fet vessar el got de la paciència ciutadana. Amb un lema comú a tot Catalunya, No callem!, i encapçalant la marxa a Barcelona els secretaris generals de la UGT i CCOO, Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego, respectivament, acompanyats per dirigents de partits de l'esquerra catalana, els ciutadans van fer-se sentir.
Gallego va afirmar que la manifestació de Barcelona demostra “que la immensa majoria de ciutadans expressa el seu rebuig” a unes mesures que va qualificar de “brutals, agressives i antidemocràtiques”, i va instar el govern de l'Estat a retirar-les “per no provocar una fractura social definitiva”. Per la seva part, Àlvarez va assegurar que ahir es posava en marxa “un camí de protestes contínues”. Entre crits de “dimissió” dirigits al president Rajoy, es van tornar a respirar aires de vaga general.
Les protestes a la resta de l'Estat també van ser multitudinàries. A Madrid, més de mil organitzacions i sindicats avalaven la protesta. I a Sevilla, Bilbao, València, Vigo... fins a més de vuitanta concentracions. I de fons, en moltes, s'escoltava l'himne de la República.
Un estiu calent per preparar una tardor explosiva
M.S
Qui és que a hores d'ara no qüestiona el govern de Mariano Rajoy? Els socis europeus de l'euro el marquen de tan a prop que fins i tot han enviat una caterva de funcionaris –coneguts com els homes de negre– a controlar des del Ministeri d'Economia el Banc d'Espanya. I des de dins, els ciutadans, lluny de semblar cansats de tanta protesta, clamaven ahir a milers contra les reformes del govern popular.
Govern legítim
El que ja serà recordat com el dia de les grans marxes multitudinàries –com feia temps que no es veien–, també va ser el de la unió sindical –com també feia molt temps que no passava– i de la reivindicació d'uns drets que tants esforços, llàgrimes i anys van costar d'aconseguir. Al bell mig de tanta glòria, el secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Àlvarez, va demanar sotmetre a referèndum el govern de Rajoy, que segons ell ha deixat de ser “legítim” per fer el contrari del que deia.
El cul llogat
Aquí diem que quan un té el cul llogat, no seu quan vol. És el cas de les natges del president espanyol, a qui els sindicats han promès lluita. I, pel que es veu, no estan sols.
