Milloraran les franges de seguretat forestal a l'Empordà
El Departament d'Agricultura elabora un pla tècnic forestal
Estudia la situació actual després del foc i la gestió futura de l'aprofitament dels boscos
S'ha de potenciar la biomassa i la ramaderia extensiva
El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural engega un pla tècnic de gestió dels boscos de l'Alt Empordà per “avaluar la situació actual a la zona després dels focs i la gestió que se'n pot fer”, segons va explicar ahir el delegat d'Agricultura a Girona, Jordi Aurich. Aquest pla, que es preveu que pugui estar elaborat al setembre i que el departament fa conjuntament amb el Consorci Forestal de Catalunya com a entitat representant de la propietat privada –el 80% dels boscos de Catalunya són de propietat privada–, els ADF, la Fundació Boscos i amb els tècnics del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i la Diputació de Girona, ja es va donar a conèixer divendres passat en la reunió que es va fer amb els alcaldes de les zones afectades.
El pla, segons Aurich, és ambiciós i s'ha de dur a terme amb els agents implicats, ja que ha de servir per “a la gestió futura de l'aprofitament dels boscos” i esperem que “es pugui fer extensiu a altres punts del territori”. “Ja es va dir que s'havia de potenciar la biomassa i la ramaderia extensiva i que s'havia d'aprofitar per efectuar franges de protecció no només en els nuclis urbans, sinó també en nuclis aïllats, masies i en construccions ramaderes”, va assegurar.
Una vegada elaborat l'informe –des que el foc es va donar oficialment per apagat, els tècnics visiten les zones afectades i recullen la informació–, “caldrà veure com es pot gestionar”. “Evidentment som en una situació complicada en l'àmbit econòmic però sempre hi ha opcions. Vivim en uns moments en què hem de posar imaginació i entre tots dur-ho a la pràctica”, va comentar Aurich, que va posar com a exemple que ja hi ha diverses empreses que s'han ofert als ajuntaments per gestionar la biomassa en els boscos de les zones afectades i “actuacions com aquestes s'han d'aprofitar perquè poden tenir un cost econòmic baix o tendint a zero”.
Aurich no veuria malament utilitzar presos o aturats en la neteja dels boscos com havia proposat la conselleria de Justícia. “Utilitzar presos és una proposta difícil però no impossible, perquè tot implica una modificació de la legislació estatal”, va dir. Pel que fa a aturats, Aurich va comentar que “tot el que suposi un benefici social, i també un estalvi de costos per tirar endavant la gestió forestal, és benvingut”.
Quant a la petició que va fer ahir mateix JARC que les lleres dels rius es netegin ràpidament per evitar que si plou la massa forestal cremada arribi als rius, Aurich va assegurar que l'ACA ja preveu que “els ajuntaments puguin fer actuacions reparadores a les lleres dels rius derivades d'una catàstrofe natural sense haver de demanar permís”. Segons Aurich, aquests permisos es van aconseguir després dels aiguats que hi va haver a finals de l'any passat a l'Alt Empordà, quan alcaldes, sector ramader i Consell Comarcal de l'Alt Empordà van acusar l'ACA d'agreujar les inundacions perquè no permetia netejar les lleres dels rius. “És un tema en què tant Generalitat com Consell Comarcal vam treballar molt”, va dir Aurich, i va explicar que “en aplicació i interpretació de l'article 77 de la llei d'aigües no cal autorització prèvia de l'ACA per a la retirada de material cremat de les zones de domini públic hidràulic perquè entenen que no es tracta d'aprofitament, sinó d'una actuació reparadora derivada d'una catàstrofe natural”.
LA FRASE
Pasturar amb ramats, una mesura contra el foc
Imma BoschEl sindicat agrari Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) reclama al govern de la Generalitat que intervingui perquè la zona afectada pel foc de l'Alt Empordà es declari terres de pastura amb l'objectiu que els ramats hi puguin entrar i a la vegada mantinguin net el sotabosc, segons va dir ahir Pere Rubirola, president de JARC a Girona. Per Rubirola, aquests dies ha quedat demostrat que les zones de l'Alt Empordà afectades pel foc on pasturaven els ramaders no s'han cremat. A més, segons el president de JARC, si el tràmit avancés –aquesta és una regulació que fa a través de la PAC–, es podria accedir a ajudes europees. “Ara és el moment de fer la petició perquè la PAC entra en vigor el 2013”, van dir.
El sindicat també demana que no es deixin les lleres dels rius i les rieres per netejar, sobretot les que hi ha dins el perímetre del foc. JARC assegura que, si no, quan arribin les pluges, hi haurà perill de desbrossaments per la brutícia que arrossegaran. Fins i tot els mateixos pagesos s'ofereixen a desbrossar-les. El problema, segons Rubirola, és: “Si nosaltres ho fem sense permís de l'ACA ens posen sancions perquè les lleres dels rius són públiques.” “Hi ha moltes lleres on s'amuntega la massa forestal seca i, si hi ha un foc, tot això correrà com una bala”, va dir.
El sindicat tampoc veu de mal ull la mesura que siguin els presos que netegin els boscos, però va advertir que això depèn d'un canvi normatiu i per això caldria impulsar solucions a curt termini. “Per exemple, contractar aturats perquè desbrossin els boscos i les rieres”, va precisar Quim Sunyer, productor de l'Alt Empordà i membre de la junta de JARC a Girona. Sunyer també va indicar que cal impulsar mesures per permetre regenerar els boscos, sobretot els pins i les alzines sureres.
Canonades d'aigua afectades
L'alcalde de Figueres, Santi Vila, acompanyat del regidor de Serveis Urbans, Quim Felip, i els gerents de Fisersa i Urbanisme, va recórrer dimecres els quinze quilòmetres de xarxa que transporta l'aigua des de l'embasament de Boadella fins a l'estació potabilitzadora de Figueres i que serveix per abastir la ciutat. Aquesta xarxa està formada per dos tubs subterranis des del punt de captació a l'embassament fins a la planta de Figueres, situada al costat del Castell. Només en un punt –damunt del pas del riu Muga– la xarxa és aèria i és aquí on es va produir l'afectació més important, principalment a l'estructura que suporta les canonades a causa de les altes temperatures del foc. Les canonades, però, no van quedar afectades, per la qual cosa el subministrament d'aigua a la ciutat va ser de completa normalitat durant l'incendi. La reparació dels danys té un cost de 26.000 euros i el govern municipal confia que es pugui fer amb ajuts.