Clam unitari contra el ‘top manta' a Roses
Els comerciants i l'Ajuntament van participar en una manifestació conjunta per reclamar un canvi legislatiu que els permeti lluitar eficaçment contra la venda il·legal
Els grups municipals de l'oposició també es van adherir a la reivindicació
Representants d'altres municipis de la comarca van ser presents per solidaritzar-se amb l'acte
S'han arribat a comptar fins a 230 venedors il·legals en un dia a Roses
Prop d'un centenar de persones van recórrer ahir el passeig de Santa Margarida, responent a la convocatòria dels comerciants i de l'Ajuntament de manifestar-se contra la venda il·legal i el top manta. “Hi ha dies que hem comptat fins a 230 venedors il·legals a Roses; representa un perjudici molt important i no pot ser que no es faci res contra aquesta situació”, deia Miquel Gotanegra, president de l'associació de comerciants de Roses (Acor) i de l'Estació Nàutica, les dues entitats convocants. Una opinió que compartia també Ricardo Moraes, representant dels comerciants de Santa Margarida. Moraes va destacar el suport de totes les forces polítiques a la manifestació. “És una problemàtica que no només afecta Roses i hem d'aconseguir una llei per resoldre-ho”, deia Moraes.
Impulsar una llei
El principal objectiu de la manifestació era interpel·lar el poder legislatiu per aconseguir una llei que permeti lluitar eficaçment contra la venda il·legal. Per això s'hi havien adherit el govern municipal de Roses, encapçalat per l'alcalde, Carles Pàramo, i els representants dels grups de l'oposició. “És una manifestació a favor de la policia i contra el top manta, però la solució no depèn només de la policia. Cal aconseguir una llei que reconegui els perjudicis que causa la venda il·legal, perquè avui no tenim les eines legals per lluitar-hi. Es tracta de defensar el comerç i més concretament en aquests moments el petit comerç”, deia Pàramo.
L'oposició municipal també havia respost a la convocatòria, sense abandonar, però, les seves divergències amb el govern municipal. “Ens adherim als comerciants i fem pinya amb el govern sobre aquesta qüestió. Nosaltres també ho vam intentar; els ajuntaments tenim les mans molt lligades, no és només qüestió de policia”, deia l'anterior alcaldessa, Magda Casamitjana, mantenint, però, que “el tema del mercat fracassat de Santa Margarida no s'havia portat bé i que el seguirien vigilant”. Suport crític també de Francesc Giner (GdP): “És un problema greu; cal que els de dalt se n'adonin i per això som aquí, però s'hauria hagut d'obrir la participació a més comerciants independents i no limitar-se a les entitats de sempre”, deia Giner.
Alguns municipis veïns també havien respost a la invitació: Joan Figueres, alcalde de Cadaqués, deia que tot i que al seu municipi encara no tenien aquest problema, se solidaritzava amb Roses. L'alcaldessa de la Jonquera, en canvi, Sònia Martínez, explicava que coneix una situació similar i que el seu municipi sentia la mateixa impossibilitat d'actuar per falta de mitjans legals.
Que les dificultats per posar fi a la venda il·legal són ben reals ho demostra el fet que, un cop dissolta la manifestació, tots els participants que van tornar pel passeig en direcció a Roses van haver de passar per davant de nombrosos venedors ambulants, que a aquella hora ja havien obert la paradeta.
LES FRASES
Greuge econòmic i conflictes violents amb la policia local
La policia local de Roses va destruir la primavera passada quatre tones de material comissat a venedors de top manta que es van requisar l'estiu del 2011 en els gairebé 250 comisos fets pels agents rosincs, sobretot al passeig marítim de Santa Margarida. La majoria dels objectes que es van destruir eren falsificacions de primeres marques. Hi havia samarretes, bosses de mà, carteres, moneders, cinturons, ulleres i rellotges, entre altres articles de roba i complements. A més del perjudici econòmic que representa aquest volum de negoci per al comerç tradicional, la venda il·legal també és font d'agressions i conflictes violents amb la policia local. Àngel Tarrero, regidor de Seguretat a Roses, explicava que la temporada turística passada hi va haver catorze policies locals ferits en enfrontaments amb els venedors top manta. Segons el regidor, s'observa un increment de l'agressivitat d'aquests venedors envers la policia pel fet que ara són ells mateixos els propietaris de les mercaderies.
El mercat fallit de Santa Margarida
L'intent frustrat d'instal·lar un mercat per substituir els venedors il·legals va ser el detonant per a la manifestació
Esteve Carrera
No hi ha mal que per bé no vingui, diu el tòpic. I així ha passat a Roses. El marcat caràcter unitari de la manifestació d'ahir és el final feliç després d'unes setmanes d'acusacions i retrets entre comerciants i Ajuntament per una banda, i govern i oposició per l'altra. Quinze dies enrere, l'Ajuntament instal·lava i inaugurava una trentena de casetes al passeig marítim de Santa Margarida. Els comerciants del voltant van posar el crit al cel criticant que no se'ls havia avisat i que les seves botigues es buidaven per la competència del nou mercat. Si hi afegim que Afiter, l'entitat que va organitzar el mercat, és presidida pel fill d'Ambrosio Martínez, regidor de Fires, i que ell mateix va ser vist venent els seus productes en una de les parades, ja tenim tots els elements per encendre els ànims. Els grups d'oposició, PSC i GdP, van carregar contra el govern municipal, plantejant incompatibilitats i exigint responsabilitats. El mercat es va suspendre i les barraques quedaran tancades per aquest estiu. Carles Pàramo admet que potser es van equivocar en les formes però manté que l'objectiu era precisament ocupar l'espai per foragitar-ne els venedors del top manta. “Estava funcionant –va dir també el regidor de Seguretat, Àngel Tarrero–, els il·legals quedaven arraconats i els controlàvem més fàcilment.” Per calmar tothom, res millor que un enemic comú, i això és precisament el que va passar ahir: Roses manifestant la seva unió en contra del top manta.
