Girona perd un 30% de pescadors en quinze anys

Les comarques gironines ha perdut en els últims quinze anys un 30% de pescadors, segons assegura el president de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors i patró major de Blanes, Eusebi Esgleas. Entre els principals motius, segons Esgleas, hi ha el preu del gasoil i la disminució del preu del peix. Tot això està provocant que sortir a pescar “sigui cada vegada menys rendible” i que en el sector hi hagi poc relleu generacional. La prova d'això és que el 70% dels pescadors d'encerclament són immigrants. “De fills d'armadors que vagin a pescar, en queda algun, però no n'hi ha gaires”, assegura Esgleas, que comenta: “Si el nombre de pescadors segueix disminuint haurem de recaptar i formar nous pescadors.”

A tot això s'hi afegeix la possibilitat que el govern “no té diners per pagar les vedes biològiques” que fan els pescadors per deixar reposar el mar i que els peixos es multipliquin. Durant les vedes, els pescadors van a l'atur i els armadors cobren una compensació econòmica perquè no tenen dret a la prestació. Aquest any, però, la pròxima veda que fan les embarcacions d'encerclament –del 10 de novembre al 10 de desembre– “perilla” i “seria inviable fer vedes sense ajuts”.

La flota d'encerclament de la Costa Brava fa una quinzena d'anys que fa vedes; en canvi, la d'arrossegament només ha fet tres aturades. Per Esgleas, és essencial fer veda per deixar créixer les espècies i “mantenir la sostenibilitat del medi”, però hi ha d'haver “viabilitat econòmica per al sector”. El president de la federació precisa, però, que si el nombre de peixos ha disminuït no tot és culpa de la sobreexplotació dels pescadors professionals: “Nosaltres som els primers a evitar la sobrepesca precisament perquè vivim de pescar.” “Hi ha falta de peix i espècies que pràcticament han desaparegut per culpa de la regeneració de platges i de les depuradores. A la zona del golf del Lleó, per exemple, és un dels llocs on hi ha hagut més davallada de peix per la contaminació i per la pesca il·lícita. Però en canvi es parla alegrement de sobrepesca i se'n culpa el sector”, diu. Per Esgleas, moltes vegades són problemes mediambientals. Posa com a exemple la gamba de Palamós: aquests últims anys no n'hi havia o n'hi havia molt poca, i explica: “Tots estàvem molt preocupats, i en canvi aquest any hi ha barques que en pesquen de 80 al 100 quilos cada vegada que surten a pescar. D'escamarlà, també n'hi ha.”

El patró major de Blanes assegura que s'està intentant diferenciar la pesca artesanal de la industrial perquè “la pesca artesanal s'ho passa malament”. I per diferenciar-ho s'ha de potenciar l'etiquetatge dels productes i que el client conegui la “traçabilitat”. “Ens hem de diferenciar per la frescor del nostre peix. I perquè sigui fresc i bo no ha de ser car. Hi ha molt peix barat com ara el sorell o la maire, que si el menges al dia o l'endemà és boníssim”, precisa. Segons el patró major de Blanes, el problema és que quan el peix arriba a les grans peixateries es barreja tot. A Vigo, assegura, es va fer un mostreig i es va detectar que el 80% del peix procedia de Namíbia, Xile i l'Argentina.