El marcalladres
Polígons industrials, trams remots de les vies del tren, túnels, línies elèctriques prou amagades de mirades indiscretes, urbanitzacions i carrers poc transitats són el terreny de caça propici per als aficionats a recol·lectar coure fraudulentament. La impunitat que dóna treballar sense ser destorbat per cap sirena inoportuna i el bon preu a què es paga el coure -a més dels pocs escrúpols d'alguns a l'hora de no fer preguntes sobre la procedència del material- ha derivat en una cursa de lladres i serenos per atrapar els responsables d'unes sostraccions que causen copioses pèrdues a empreses i a l'administració pública.
El negoci és llaminer, i la balança del risc i benefici es decanta tant cap a la dreta -pràcticament l'única manera de poder-los culpar del robatori és enxampar-los in fraganti i això no sol ser senzill- que l'atreviment ha arribat a l'esperpent (més enllà de lladres maniobrant a peu de via o despenjant-se per les torres elèctriques a risc de morir electrocutats, aquest estiu fins i tot un soldat de la base de Rota ha estat descobert robant cable en el recinte militar).
Una empresa catalana ven el que presenta com una solució per posar fi a les sostraccions o, almenys, per fer més fàcil la feina als agents de l'ordre que persegueixen els delictes. L'empordanès Grup Camós distribueix exclusivament a l'Estat espanyol un sistema de marcatge i rastreig de tot material que pugui atraure el vàndals. Es diu Selecta DNA, té patent britànica i consisteix en un producte (aplicable en forma d'esprai, pega, greix o etiqueta adhesiva) que es fixa sobre qualsevol superfície i en permet la identificació durant un llarg període de temps. Tant se val que el lladre s'hi deixi les ungles, rascant sobre la peça robada, perquè el producte dóna la garantia que es manté inalterable “durant 25 anys”.
Ho revela Dani Ortiz, director comercial de Grup Camós, i posa de manifest que la pàtina que crea el Selecta DNA suporta “temperatures de fins a 1.000 graus centígrads”. La clau és què “insereixes un DNI a cada producte” i la numeració “és única i irrepetible al món”. Aquesta numeració es correspon amb el codi que cada client té en la base de dades del Grup Camós, una base de dades on té accés directe la policia. La numeració no és identificable a simple vista, sinó que cal exposar-la a rajos de llum ultraviolada per verificar el número que l'objecte porta gravat.
El Grup Camós ha tancat acords amb els Mossos d'Esquadra i amb cossos de policia local de Catalunya (també està establint contactes amb forces de l'ordre del País Valencià, País Basc i Comunitat de Madrid) i els proveeix de les llanternes, escàners i sistemes de detecció per facilitar la identificació de qualsevol peça susceptible d'haver estat robada.
Amb un any que fa que distribueix el producte, l'empresa calcula que ha venut material per fer “cap a 40.000 marques”. El més venut és el pot d'esprai que, per 300 euros, permet fer entre 150 i 180 marques. L'esprai ha tingut una penetració especial entre els pagesos, que tips dels robatoris de maquinària, veuen que el marcatge és un mètode dissuasiu o un mal menor per poder identificar el que és seu. També són sagnants les sostraccions de material (en aquest cas, sobretot cablejat de coure) per a les companyies elèctriques i de telecomunicacions. A Telefònica van denunciar 250 robatoris només en el primer semestre.
PROVA INDICIÀRIA.