La indecisió de Rajoy a l'hora de demanar el rescat fa que la prima de risc es dispari
La rendibilitat del bo torna a superar el 6% i el diferencial amb l'alemany puja fins als 436 punts
Blanchard proposa un fons comú per combatre les crisis
La falta de decisió del president espanyol, Mariano Rajoy, o, per molts, el seu afany per guanyar temps sense demanar el rescat europeu abans de les cites electorals en què es podria erosionar el PP estan fent destarotar altre cop els indicadors de fiabilitat de l'economia espanyola.
D'aquesta manera, el bo espanyol a deu anys va tornar a pagar-se ahir en els mercats secundaris per sobre de la cota psicològica del 6%, en concret al 6,038%, mentre la prima de risc, és a dir, el diferencial de rendibilitat amb el deute alemany, tot i que va tancar a 430 punts bàsics, va arribar a tocar-ne els 435,9, força per sobre dels 416 de primera hora de la sessió.
Es tracta del primer cop que els rèdits pagats pel deute espanyol superen el 6% des del 6 de setembre. En aquell moment, els mercats es van començar a relaxar gràcies a l'anunci de Mario Draghi, president del Banc Central Europeu (BCE), que estava disposat a emprendre un nou programa de compra de deute dels països amb dificultats financeres del sud d'Europa, entre els quals també hi ha Itàlia.
A la borsa, els inversors van frenar en sec l'eufòria de les últimes jornades i van optar per recollir beneficis. Tot i això, el mercat de renda variable va tancar pla, amb una ínfima baixada d'un 0,1% i amb un capteniment dispar dels diferents títols i sectors.
Sobre la possibilitat que el regulador europeu compri deute espanyol, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Olivier Blanchard, s'hi va mostrar favorable, encara que el BCE pugui córrer “riscos” amb aquesta opció. Blanchard, que va fer ahir una conferència en el Cercle Financer de La Caixa amb el títol Repensar la política macroeconòmica: una visió des de les trinxeres, va argumentar que “no seria una catàstrofe” que el BCE pogués tenir pèrdues per portar a terme aquesta política”, ja que la seva funció és “introduir diners” en el sistema, quan el sistema ho necessita.
Blanchard, que va puntualitzar abans de començar la conferència que intervenia com a acadèmic i que, per tant, les seves reflexions les feia des del punt de vista “personal” i en cap cas en nom de l'FMI, va plantejar la possibilitat que, en un futur, els països de la Unió Europea puguin usar un 1% del seu PIB per crear un “fons comú que serveixi per combatre els possibles xocs econòmics que puguin patir alguns dels estats membres, permetent les transferències entre països”. L'economista també va qüestionar que l'endeutament pugui arribar al 60% del PIB i va proposar que es limiti al 40%.
LES FRASES D'OLIVIER BLANCHARD
Almunia alerta del risc de “no enviar senyals”
Les dades de la prima de risc confirmaven l'alerta del vicepresident de la Comissió Europea i responsable de Competència, Joaquín Almunia, que va lamentar la “incertesa” de la petició oficial de rescat i el seu efecte tensional dels mercats. A parer del comissari, “el que no ajuda i està sotmès a riscos, atesa la volatilitat i les tensions dels mercats, és no enviar senyals ni informació sobre què es decidirà ni quins seran els motius del que es decideixi, en un sentit o un altre”.
A més, en vista de les dades d'execució pressupostària, Almunia veu possible un incompliment de l'objectiu de dèficit del 6,3% pactat amb la Unió Europea. Altres responsables europeus, com ara el responsable d'Afers Econòmics, Olli Rehn, i el representant alemany al directori del BCE, Jörg Asmussen, defensen que és el govern espanyol el que ha de decidir si demana el rescat, però van afegir que les condicions ja estan ben definides.