La UE quadruplicarà el fons de rescat pensant en Espanya
L'Eurogrup pretén ampliar la capacitat actual de 500.000 milions d'euros fins a dos bilions, però Finlàndia hi posa problemes
L'Estat podrà cobrar el primer pagament de l'ajuda al sector bancari al novembre
El BCE assessora en secret Rajoy per fer veure que encara és sobirà
L'imminent rescat d'Espanya (el segon, el de debò) buidarà el fons d'emergència europeu, dotat actualment amb 500.000 milions d'euros, i l'Eurogrup ja està treballant contra rellotge per quadruplicar la seva potència, fins als dos bilions. Fins i tot Alemanya accepta posar més munició per dissuadir els especuladors, segons Der Spiegel, però ara falta convèncer l'ala més dura del club de la triple A: Finlàndia. La Comissió Europea mateixa va confirmar ahir que “s'està discutint la possibilitat” de multiplicar per quatre la capacitat de crèdit d'aquest fons de rescat, que el 8 d'octubre ha de passar de ser temporal a permanent.
El BCE i l'executiu comunitari estan assessorant en secret Mariano Rajoy per fer veure que encara governa i no es limita només a complir les seves ordres a canvi del segon rescat. “Madrid vol evitar la humiliació i dijous presentarà reformes fiscals i estructurals que li permetran mantenir les aparences de sobirania”, informava ahir el Financial Times, mentre que The Guardian insistia que també demà passat es faran públiques la quantitat i les condicions de la nova ajuda. L'eurocomissari Joaquín Almunia mena pressa al PP i avisa que “mantenir la incertesa” i fer-se pregar no demanant el rescat “és molt arriscat”. “Pot arribar un punt en què el cost de la incertesa sigui pitjor que qualsevol de les decisions que es prenguin”, va alertar el vicepresident comunitari.
L'Eurogrup vol estar preparat per defensar-se de nous atacs dels mercats (Itàlia podria ser ara la següent fitxa del dòmino a caure) i accelera l'ampliació del fons de rescat. Es faria servir una fórmula que no obligui a posar-hi més diners públics, segurament mirant d'atraure inversors (sobretot economies emergents, tot i que fins ara no han mostrat gaire interès) i assegurant entre el 20% i el 30% dels bons públics. Alemanya, per exemple, mantindria la seva contribució de 190.000 milions.
Brussel·les va confirmar que el primer tram del rescat bancari espanyol (els 100.000 milions d'euros) es farà al novembre, un cop analitzades les necessitats dels bancs.
Van Rompuy acusa alguns governs d'estar-se “relaxant”
A.S
Alhora que The New York Times publicava el reportatge L'austeritat i la gana, amb fotografies d'espanyols buscant menjar als contenidors de la brossa o a punt de ser desnonats, Herman van Rompuy va criticar ahir que els governs europeus s'estan “relaxant” i ja no fan prou sacrificis. “Veig una tendència a perdre la sensació d'urgència tant pel que fa a les polítiques de curt termini com a les de llarg termini, i això no hauria de passar”, va alertar el president del Consell Europeu, referint-se a la treva dels mercats després de l'anunci de Mario Draghi que el BCE tornarà a comprar deute públic. “Mentre hi hagi 25 milions d'aturats i no haguem estabilitzat plenament l'euro no ens podem relaxar i garantiré que no ens relaxem”, va advertir Van Rompuy.
Només sota pressió
Aquesta és la mateixa teoria de Merkel, els falcons del Bundesbank i el nucli dur de la ultraortodòxia monetària (Finlàndia, Àustria i els Països Baixos): els irresponsables del sud només compleixen i fan reformes estructurals quan tenen l'aigua fins al coll, és a dir, la prima de risc superant els 500 punts bàsics. I, per tant, no se'ls ha d'ajudar (o només el mínim perquè retornin el seu deute als bancs alemanys).