Nobel d'Economia per a dos experts a ‘casar' mercats
Alvin E. Roth i Lloyd S. Shapley han desenvolupat algoritmes per conjugar oferta i demanda en entorns complicats
Com a exemples, optimitzen la donació d'òrgans o l'assignació de candidats
Dos acadèmics nord-americans, Alvin E. Roth, professor a Harvard, i Lloyd S. Shapley, de la Universitat de Los Angeles (UCLA), han estat aquest any els guardonats amb el Nobel d'Economia, per la seva tasca en la definició de sistemes que contribueixen a conjugar oferta i demanda en mercats que d'una altra manera serien de difícil encaix.
Per l'Acadèmia Sueca, Roth i Shapley són un “magnífic exemple d'enginyeria econòmica que combina teoria, evidència i disseny pràctic”. El jurat ha valorat la combinació dels estudis teòrics de Shapley (1923), basats en la teoria del joc cooperatiu, i la investigació empírica de Roth (1951), i el fet que, tot i que han treballat separadament, han “millorat considerablement el funcionament de molts mercats”.
Així ho va explicar ahir el secretari permanent de la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències, Staffan Normak, en el moment d'anunciar la concessió d'un premi que han rebut experts prominents com Edmund Phelps, Joseph Stiglitz i Paul Krugman, i que l'any passat va correspondre a Thomas J. Sargent i Christopher A. Sims,
José García Montalvo, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, comenta que els dos acadèmics premiats aporten, en realitat, coneixements matemàtics, “tot i que els seus resultats sorgeixen també de proves empíriques”.
Dificultats d'encaix
Roth i Shapley “demostren com millorar l'emparellament de l'oferta i la demanda entre mercats que serien difícils de quadrar de forma natural”, explica l'acadèmic de la UPF, que recorda que, entre els exemples amb què ha treballat Roth hi ha l'assignació dels metges residents als hospitals nord-americans. “La demanda i l'oferta en aquest àmbit eren un garbuix fins que van aplicar un mecanisme que ho resolia òptimament”, diu Montalvo, que recorda que les aportacions dels dos premiats són “algoritmes que milloren el benestar”, tot i que en alguns contextos són més difícils d'aplicar.
En d'altres, en canvi, pot millorar molt una selecció, com ara les admissions d'estudiants en un determinat centre o els trasplantaments d'òrgans; en definitiva, “mercats que no funcionen de forma competitiva, en què no actua el que els economistes anomenem la mà invisible i que necessiten un mecanisme que ajudi el criteri”, conclou el catedràtic d'economia.
L'últim Nobel de l'edició 2012
Roth i Shapley s'han imposat a altres noms que també figuraven en l'habitual travessa que precedeix qualsevol distinció. Entre aquests, els de Stephen Ross, Robert J. Shiller i Richard Easterlin.
Amb l'assignació d'ahir dels dos guardonats es tanca l'edició del 2012 dels premis Nobel. Fet i fet, el d'Economia té algunes diferències amb els guardons que s'han anat atorgant els últims dies.
D'entrada, la seva denominació: premi de ciències econòmiques en memòria d'Alfred Nobel. I és que la distinció en la disciplina econòmica no forma part de les categories que va deixar fixades el milionari i filantrop suec, entre les quals hi ha la medicina, la química, la literatura i la pau, totes per intentar pal·liar el sentiment de culpa pels mals que haurien causat els seus invents, entre els quals destaca la dinamita.
A més, el Nobel d'Economia, que es va crear molt més tard, el 1969, no es finança amb els fons llegats pel magnat, sinó que rep una dotació específica del Banc de Suècia, la mateixa que la resta de premis, 8 milions de corones sueques, uns 930.000 euros.