La indústria química catalana deixa de refiar-se d'Espanya
L'AEQT revela que el 60% de la producció ja s'exporta El sector diu que s'hauria d'emmotllar a una Catalunya independent
És set vegades més perillós treballar en el sector domèstic a Tarragona
El sector descarta cap reacció comercial negativa pel clima de tensió a l'Estat
Ens hem d'adaptar a l'entorn en
què estem treballant
Espanya ha deixat de ser una prioritat per a la indústria química catalana. L'informe públic presentat aquesta setmana per l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) confirma que ha donat bons resultats la progressiva aposta pels mercats internacionals en detriment de la clientela espanyola. En un moment en què el mercat ibèric està ensorrat -no hi ha crèdit i no hi ha demanda-, la química catalana segueix exhibint múscul gràcies al fet d'haver-se sabut buscar un forat en els mercats emergents i en les economies més sanes.
El resultat és que el 60% de la producció global ja es destina a exportació i, a més, la tendència és que aquesta penetració en els mercats exteriors seguirà repuntant a l'alça en els propers anys. “Per sort vam apostar per exportar”, reconeixia Joan Pedrerol, president de l'AEQT.
Malgrat que l'informe públic no té desgranat quina part del 40% de la resta de producció es ven dins de Catalunya mateix i quina altra té per destí el mercat espanyol (l'AEQT va admetre que no té les dades detallades i es va comprometre a incloure el càlcul en l'informe de l'any vinent), la pèrdua de pes d'Espanya en les comandes que atén la química catalana ha estat constant en els darrers exercicis.
UN PUNTAL.
En termes globals el sector passa un bon moment de forma i la previsió, segons dades de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), és que el 2012 es tanqui amb un creixement de l'activitat del 0,8%. En la mateixa línia, a finals del 2013 el creixement hauria d'haver arribat a l'1,3%.
Tot un luxe per a un sector industrial poder parlar actualment en termes positius, però és que, a més, la química catalana és l'alumne avantatjat de la classe en l'assignatura de col·locar producte a fora. Ho explicava Joan Pedrerol quan detallava que, mentre que l'AEQT exporta el 60% del producte, la Feique revela que la química espanyola està en uns nivells del “48% o 49%” i que no preveu arribar al 50% fins a finals del 2014.
Joan Pedrerol (que a banda de ser l'actual president de l'AEQT és el director de Repsol a Tarragona) apuntava que l'aposta per l'exportació “ha estat la clau bàsica per al manteniment del sector” i, fent referència al paper que ha sabut jugar en aquest camp l'associació química tarragonina (que agrupa 28 empreses), sintetitzava que “anem al davant” i “som puntals”.
INDEPENDÈNCIA.
Més contundent va ser Pedrerol posant èmfasi en la necessitat de dotar el territori de les infraestructures necessàries perquè el teixit empresarial no perdi competitivitat. I la demanda, a Tarragona, té un nom: tercer fil. Aquesta mesura (alternativa i provisional) per unir Tarragona amb Castellbisbal a fi i efecte de portar l'ample de via europeu al territori, va ser una de les reivindicacions que es va haver de sentir la ministra de Foment Ana Pastor en una visita, aquest estiu, al polígon petroquímic. L'AEQT segueix ara sense abandonar la prudència però aplaudeix la inclusió en els pressupostos generals de l'Estat d'una partida de 50 milions d'euros reservats per a l'obra (que molt probablement necessitarà finançament públic i privat per convertir-se en realitat).
Més crític va ser Pedrerol amb l'imminent augment de la factura energètica: “Entenem que la indústria elèctrica ha d'estar al servei de les empreses i no al revés.” Es referia així al projecte de llei sobre sostenibilitat que derivarà en un increment de les quotes de la factura energètica. En aquest sentit, i segons recollia L'Econòmic recentment d'un estudi de la consultora Energia Local, si el projecte de llei s'aprova sense esmenes, la puja tarifària per la producció d'electricitat suposaria, per a la indústria, haver de pagar entre 1.000 i 1.600 milions d'euros més.
SINISTRALITAT I TURISME.
Per acabar, Joan Pedrerol també va ser requerit sobre la possibilitat que la implantació del complex Barcelona World al Camp de Tarragona generi tibantors entre el sector turístic i la indústria química. Pedrerol va descartar aquesta possibilitat.