Els ens públics ja poden fer acomiadaments col·lectius
La nova normativa empara els organismes amb dèficit o amb una reducció del pressupost del 5% l'any 2012 o del 7% els dos anteriors
Els funcionaris, exclosos, i el personal laboral fix té “prioritat de permanència”
Els ens, els organismes i les entitats del sector públic que estiguin en situació de dèficit o que se'ls hagi reduït el pressupost un 5% en l'exercici corrent o un 7% en els dos anteriors podran aplicar acomiadaments col·lectius entre el seu personal laboral des d'avui mateix. Així ho fixa un reial decret llei que publicava ahir el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que recull el nou reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i de reducció de jornada en els ens públics.
Els funcionaris queden exclosos d'aquests acomiadaments, mentre que el personal laboral fix que hagués adquirit aquesta condició a través d'un procés tindrà “prioritat de permanència” per continuar en el lloc de treball.
El reial decret llei estableix que les regulacions d'ocupació aplicables en les administracions públiques podran justificar-se per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, tal com estan previstes en el sector privat. Segons el text, s'entendrà per causes econòmiques una “insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents”.
A aquesta situació, s'hi haurà pogut arribar per dues vies: perquè en l'exercici anterior l'administració pública en la qual s'integra el departament afectat hagués presentat una situació de dèficit pressupostari i perquè els crèdits, les transferències o les aportacions patrimonials s'hagin reduït un 5% en l'exercici corrent o un 7% en els dos anteriors.
Es considerarà un acomiadament col·lectiu si afecta deu persones d'un departament de menys de cent treballadors, el 10% de la plantilla d'un organisme d'entre cent i tres-cents assalariats i trenta persones d'una entitat que tingui més de tres-cents treballadors. La nova normativa estableix que els acomiadaments de més de cinquanta persones hauran d'anar acompanyats d'un pla de recol·locació externa que elaboraran els corresponents serveis públics d'ocupació. En tots els casos, les indemnitzacions es fixen en vint dies per any treballat.
Decebuts i bel·ligerants
Pel sindicat UGT, la nova normativa és “pitjor” del que s'esperava, ja que en l'anterior versió es considerava com a causa d'acomiadament col·lectiu en les administracions la reducció del 10% anual, i ara és del 5%. El sindicat va criticar que “la intenció del govern central no és gestionar millor els serveis públics, sinó retallar l'ocupació de la manera més barata possible”.
D'altra banda, el sindicat de funcionaris CSI-F va dir que oferirà alternatives “reals d'estalvi” als expedients d'acomiadament col·lectiu que presenti l'administració i “combatrà per via judicial tots els acomiadaments que es produeixin en el sector públic”.
La llei antifrau entra en vigor avui
La llei antifrau, que obliga a informar sobre comptes, valors i immobles a l'estranger i que acaba amb la tributació per mòduls per a professionals com ara paletes, lampistes i fusters, va ser publicada ahir al BOE i avui també entra en vigor. Un dels articles més coneguts de la nova normativa, la limitació a 2.500 euros del pagament en efectiu en operacions en què participin empresaris o professionals, serà efectiu d'aquí a vint dies, ja que es pretén donar un marge d'adaptació. Hisenda recordava ahir en una nota que perdonarà la sanció al contribuent que denunciï els fets. L'incompliment de l'obligació d'informar comportarà sancions d'un mínim de 10.000 euros. Pel govern estatal aquesta és la llei contra el frau “més ambiciosa de la democràcia” i, juntament amb el projecte de llei contra el frau laboral i la reforma del Codi Penal, que ahir es debatia en el Congrés, suposa l'esforç normatiu més gran en la lluita contra el frau i l'economia submergida.