“Si volem una societat igualitària, cal més baixes paternals per als homes”

Encara no hem determinat àrees d'actuació concreta, això vindrà més endavant. És un acord marc que determina que podem treballar junts en àrees d'interès mutu, com per exemple la manera d'arribar a xarxes de dones i treballar per les possibilitats econòmiques de les dones.

Crec que cada cop més empreses i governs estan reconeixent que si no inclouen les dones són menys competitius i que invertir en igualtat de gènere no és només un dret moral sinó que també té un impacte directe positiu. Però també reconeixen que no incloure dones en el mercat de treball és una manera de pensar desfasada.

Sí, són necessàries perquè tots som víctimes dels estereotips. Algunes empreses han analitzat les seves pròpies pràctiques i s'han adonat que, tot i creure que no estan fent diferències en els seus processos de selecció de personal, són víctimes de la seva pròpia visió. Per exemple, en el cas de dos candidats amb currículums iguals, quan la selecció arriba al final, a la dona se la considera insegura i a l'home se li atribueix potencial. Són exemples que ens indiquen que per superar aquesta situació les empreses poden autoimposar-se discriminació positiva temporal.

Sí, i per això hi ha un corpus creixent d'estudis que demostren que, en la mesura que es dóna més presència a les dones en llocs de decisió, els beneficis milloren. Crec que les companyies que vulguin sobreviure a la competència han d'incloure tots els segments de la població, tant les dones com les minories ètniques, les persones amb discapacitats, etcètera. Per als països i per als governs, aplicar mesures que faciliti a les dones participar en el mercat laboral fa augmentar el PIB.

Es dóna la paradoxa que més de la meitat dels estudiants a les universitats són dones i que després les taxes d'ocupació femenines encara estan molt per sota de les masculines. La societat no recupera així la inversió en educació.

Per això mateix, el primer pas que cal fer és que la cura de la família no sigui una responsabilitat exclusiva de la dona. És una qüestió comuna com a societat que s'ha de resoldre.

Les empreses han de redefinir les seves pràctiques habituals, com ara no fer reunions després de les 5 de la tarda, o que es donin facilitats per si els empleats s'han de quedar a casa perquè els fills es posen malalts. Si es distribueix bé la càrrega familiar, es deixarà de veure les dones a les empreses com a mares potencials. Que siguin els dos els que no puguin quedar-se a reunions més tard de les 5 i que la baixa maternal sigui compartida, serà aleshores que acabarem aplanant el camp de joc i tenint societats més igualitàries. A Noruega hi ha mesures que obliguen a responsabilitzar-se de l'atenció als fills tant el pare com la mare. Això ajuda a canviar la percepció.

Hi ha unes expectatives molt diferents per als homes que per a les dones, i per això cal aplicar polítiques que forcin les societats a pensar diferent. Calen lleis progressives i presa de consciència de les empreses i els legisladors perquè es creï l'entorn igualitari.

No conec els mecanismes interns d'Espanya, però en general un país en crisi econòmica hauria de dedicar temps a estudiar què és el que ha contribuït al creixement econòmic d'altres països. Al Japó, per exemple, el govern ha reconegut que ha de fer més coses per portar les dones al mercat de treball. Unes adequades baixes paternomaternals són més una inversió que no pas un cost, ja que permeten disposar de més força laboral i tenir un contingent de gent més important en les parts de la piràmide poblacional més productives. Hem de veure que si les dones han d'escollir entre la feina o tenir fills, potser no escolliran no tenir fills, però sí tenir menys fills, i això té molt cost públic. A França han impulsat unes bones polítiques de promoció de la natalitat perquè s'han adonat que han de facilitar a les dones compaginar vida familiar i feina, i els resultats estan sent molt bons. Els països nòrdics han fet el mateix.

Cal dir que és un país amb petroli i, gràcies a aquests recursos naturals, tenim el millor sistema de pensions del món; per això han de ser molt curosos perquè l'economia del petroli no sigui l'única activitat. Estan invertint per incloure tanta gent com sigui possible al mercat laboral, principalment utilitzant polítiques igualitàries. La persona que ha canviat més la política ha estat la primera ministra que va accedir al càrrec l'any 1981 i va tenir les idees molt clares que la cura de la família no havia de ser només una qüestió dels pares sinó de la societat en general. Les noruegues tenen molt a agrair-li.