La llei antifrau fa disparar la regularització de béns
Un cop tancada l'amnistia fiscal, els assessors recomanen posar-se al dia amb els pagaments a Hisenda a través de complementàries
Recorden que la normativa s'endurirà de manera important a partir de l'abril de l'any que ve
L'amnistia fiscal posada en marxa pel govern de Rajoy es va tancar divendres passat, però els advocats i assessors fiscals recorden als contribuents que encara tenen fins al 30 de març vinent per posar-se al dia amb els seus pagaments amb Hisenda. A partir d'aquell dia, però, entra en vigor la llei antifrau, una normativa força més dura amb els béns no declarats i que preveu sancions de fins al 150% del patrimoni ocult. “Aquells contribuents que no tinguin un patrimoni convenientment declarat s'exposen, a partir de l'abril, a multes molt importants, que poden fins i tot superar el valor dels béns amagats”, explica a aquest diari Jaume Cornudella, soci fiscal del despatx Pricewaterhousecoopers.
La llei antifrau, aprovada l'octubre passat pel Congrés, obliga els contribuents, entre altres aspectes, a informar abans del primer trimestre de l'any que ve sobre els béns que estiguin a l'estranger, ja siguin comptes bancaris, immobles, valors, assegurances o altres rendes. Només n'estaran exempts aquells béns amb un valor inferior als 50.000 euros, una suma que s'entén que pot ser necessària en cas de residència conjuntural –per raons laborals o d'estudi, per exemple– a l'estranger.
Fi de la prescripció
Les multes per incompliment d'aquesta llei són importants i poden arribar fins al 150% del patrimoni ocult. Cal tenir en compte, a més, que la normativa sancionadora anul·la la prescripció del delicte als quatre anys que s'aplica normalment en els casos de frau fiscal. “Un cop tancada l'amnistia fiscal, nosaltres aconsellem als clients que, a través de la declaració de béns a l'estranger, regularitzin la seva situació mitjançant complementàries de les seves declaracions dels últims quatre anys”, explica Jordi Guarch, soci del departament fiscal del despatx Roca Junyent.
“El govern espanyol sembla que amb la llei antifrau s'ha posat seriós en la lluita contra l'ocultació de béns a l'estranger”, assenyalen diversos professionals jurídics. Les mateixes fonts consideren fonamental la pèrdua de la prescripció del delicte als quatre anys per limitar aquestes pràctiques, però també l'augment de la pressió que des de la Unió Europea s'està aplicant sobre els paradisos fiscals i altres estats per aconseguir un intercanvi d'informació. “Els bancs suïssos estan aconsellant als seus clients que saben que no estan complint amb el fisc espanyol que regularitzin la situació, perquè si no ho fan poden tenir problemes en el futur”, adverteix un assessor fiscal barceloní. “Avui dia –continua explicant– cada cop té menys sentit tenir diners a l'estranger, perquè els bancs suïssos, andorrans i dels Estats Units ja estan obligats a donar informació a l'Estat espanyol i, llavors, et queda Singapur, però val realment la pena tenir diners tan lluny?”
I amb aquest escenari, els advocats i assessors fiscals consultats per aquest diari asseguren que la regularització fiscal està tenint força interès entre els contribuents. “A nosaltres ens consta que en les últimes setmanes hi ha hagut una allau de clients en tots els despatxos”, diu Cornudella. Ja sigui a través de l'amnistia, ja conclosa, o mitjançant complementàries de les declaracions dels últims quatre anys, cosa que es pot fer fins al 30 de març vinent, molts contribuents s'estan posant al dia amb els seus pagaments amb Hisenda.
Ha estat clau, recorden els experts, el fet que Hisenda subratllés que la regularització afectava només les rendes generades pel patrimoni ocult en els últims quatre anys, és a dir, excloïa de la regularització el conjunt del patrimoni sempre que es pogués demostrar que feia més de quatre anys que estava ocult.
“Una multa del 10% sobre les rendes generades els últims quatre anys, a canvi de clarificar davant el fisc el conjunt del patrimoni és una oportunitat que molts contribuents han aprofitat”, sosté Cornudella. En determinats casos, no obstant això, els contribuents han optat per la via de les complementàries dels últims quatre anys perquè la factura sortia encara més econòmica.
Recaptació
Sigui com sigui, el que sí que sembla difícil és que el govern espanyol acabi recaptant els 2.500 milions d'euros que tenia previstos gràcies a aquesta amnistia. “Ni de lluny s'arribarà als 2.500 milions d'euros previstos; de fet, la recaptació serà molt inferior per acceptar finalment el govern espanyol limitar el pagament del 10% a les rendes obtingudes en els últims quatre anys”, afirma Guarch.
Altres advocats, no obstant això, consideren que la quantia final que es pot obtenir del conjunt del procés pot ser important, encara que sense arribar als 2.500 milions, perquè a l'amnistia s'ha d'afegir el conjunt de contribuents que han optat per aclarir la seva situació a través de complementàries, a més de l'augment d'impostos, com ara el de patrimoni i l'IRPF, que du aparellada la via de la regularització.
I un cop declarats, què fan els contribuents amb aquests diners ja legals? En aquest punt, hi ha opinions per a tots els gustos. Alguns ciutadans opten per mantenir els diners a l'estranger, mentre que d'altres consideren que ja no és necessari i que és més còmode col·locar-los en un banc a l'Estat espanyol. “Molts clients, veient la possibilitat que desaparegui l'euro, opten per mantenir els diners a l'estranger, però ja totalment declarats i sense incomplir cap llei”, assegura Guarch.
Acusacions de greuge comparatiu
Els tècnics del Ministeri d'Hisenda, agrupats en el sindicat Gestha, han estat molt crítics amb l'última amnistia fiscal. “És un greuge comparatiu amb la resta de ciutadans que sí que paguen els seus impostos”, sosté Carlos Cruzados, dirigent de Gestha. Cal tenir en compte que el 10% que preveu la regulació està molt lluny dels tipus mitjans que es paguen a l'Estat espanyol, i més si es té en compte que aquests contribuents se situen en les taxes més elevades de l'IRPF, que poden arribar fins al 56%, com passa amb els contribuents catalans. “L'augment de la lluita contra el frau és una bona manera d'evitar amnisties”, indica Cruzados. Segons les seves dades, fins a l'octubre, l'Estat havia recaptat 149 milions d'euros per aquest perdó fiscal. El Gestha recorda que les grans fortunes i corporacions empresarials són responsables del 71% de l'evasió tributà-
ria que es dóna a l'Estat.
