“L'Estat ha d'augmentar els impostos i la despesa”

Compartir una moneda en comú és molt difícil. Cal un gran grau d'unificació política i econòmica. I això Europa no ho té.

Europa ha de canviar les seves polítiques. I això què implica? Que les canviï Alemanya. S'ha de mutualitzar el deute, s'ha de crear un marc referencial bancari comú. No només un supervisor com s'ha fet ara, i s'ha de substituir l'austeritat per una estratègia de creixement.

Augmentar els impostos i augmentar la despesa. Això estimula l'economia si aquests augments es dissenyen de la manera correcta.

No ho sé. Però l'evidència és aclaparadora. Si examina els països europeus que han imposat l'austeritat veurà que han empitjorat.

Sóc molt pessimista. Molt. Perquè la gent sempre pot donar interpretacions alternatives als fets que contradiuen la seva teoria.

No. És clar que tot és possible; però probable? No. És més probable que les coses encara empitjorin més.

La primera millor alternativa és que Europa es reformi. Però si això no es fa, el cost de romandre dintre d'Europa serà molt elevat. Hi haurà recessió, una depressió sense final. Marxar de l'euro seria traumàtic. Però no abandonar-lo pot ser fins i tot més costós. Un dilema.

La situació em recorda la de l'Argentina. Ells es van enfrontar al mateix dilema des del 1998... I l'economia anava empitjorant i empitjorant. Finalment, al 2001, no van tenir cap més opció. Van devaluar i van reestructurar el deute.

Ara es pot gestionar. Però fixi's en Grècia. Van reestructurar el deute, però com que el PIB va baixar per l'austeritat, la seva ràtio amb el deute va pujar. Així doncs, si la tendència actual continua, amb un PIB que disminueix, la capacitat d'Espanya de gestionar el seu deute es veurà minvada.

L'eurozona es va crear de tal manera que es va delegar molta sobirania econòmica als mercats. Els estats-nació van perdre instruments, però no en favor d'Europa!

Per exemple: jo crec que és important que els governs juguin un paper actiu en la justícia econòmica. Si hi ha un marc econòmic que facilita que les persones, els béns i els capitals circulin molt ràpid i no es fa cap esforç per assolir una harmonització fiscal ni hi ha cap compromís per implicar-se en principis de justícia social i econòmica, hi ha el risc que tot acabi malament.

Una reforma profunda del marc referencial europeu. Quan s'estableix una innovació important, com ara l'euro i l'eurozona, és difícil pensar en totes les conseqüències. Hi ha coses que semblen molt bones al principi i no t'adones dels desavantatges que impliquen. Ara els veiem. Reformar és imperatiu.

Qui hi ha al darrere de la confiança que s'atorga a qualsevol banc? El govern de l'Estat. Els bancs han estat rescatats, però continuen sent fràgils perquè Espanya ho és.

Una reforma del marc referencial bancari comú, amb una assegurança de dipòsits comuna, de manera que tothom que dipositi els seus diners a Espanya sàpiga que no hi ha risc que els perdi.