En aquests darrers quaranta anys, període que correspon al temps que fa que el negoci familiar és propietat de Marisa Capdevila, «hem conservat i hem innovat tant com hem pogut». Confiteria Padreny la va fundar la seva rebesàvia, Maria Padreny Vilà, el 1815 i, per tant, està a les portes del bicentenari. El negoci va passar a mans de la filla, Assumpció Gilabert Padreny, que va formar una societat amb el germà. Casada amb el pastisser Ramon Capdevila, van passar el negoci al fill, Jaume Capdevila Gilabert, pare de Marisa Capdevila, que es va trobar fent de mestressa a causa de la falta de seguiment del negoci familiar pel que fa als germans. Ella, recorda, casada i amb tres fills, en va reprendre una nova etapa. Actualment l'establiment el regenten els seus fills.

Confiteria Padreny s'ha especialitzat en l'elaboració de productes de rovell –panellets, torrons...–, menjar blanc i les tradicionals coques de cireres. Confiteria Padreny, com recorda Marisa Capdevila, no ha renunciat mai a incorporar nous serveis i va ser el primer establiment de Reus a fer servei d'àpats, «sempre que ho poguéssim compaginar amb les diades més importants en el servei de pastissos».

Actualment, a l'establiment treballen unes catorze persones, entre l'atenció de la botiga i l'obrador, i preparen una pàgina web que, com diu Marisa Capdevila, els costa d'activar «perquè ho fa la filla, a més de la feina que té a l'establiment». Els clients, però, poden fer els encàrrecs per mitjà del correu electrònic.

Els establiments i comerços que enguany han rebut la distinció de centenaris són de sectors i especialitats ben diverses. El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa és qui convoca els premis i correspon als propietaris a fer la petició del reconeixement, que se certifica d'acord amb el text documentat que presenten. En la majoria dels casos correspon a negocis que compleixen una trajectòria generacional i que s'han sabut adaptar als canvis del mercat i ampliar l'oferta en funció de la demanada.

En les darreres cinc convocatòries s'han distingit:

Tarragona i Reus són les ciutats amb més oferta comercial, en metres quadrats, de gran superfícies. «No hem rebut cap demanda en relació amb la falta de productes» des del comerç tradicional» perquè s'hagi emprés aquesta política. Els eixos comercials de nova creació es construeixen allunyats dels centres de les ciutats que, «en definitiva, són els espais que es visiten», fa veure el president de la confederació del comerç al Camp. Pere Margalef es mostra contundent: «No podem acceptar el discurs que ens arriba des de les administracions i des d'altres agents que no té a veure amb les necessitats del territori.»

«Ens cal promocionar el que tenim» i en aquest sentit, «cal la col·laboració de les administracions i del sector privat» i «segur que tindrà èxit». Si no és així, «s'acabarà donant la raó a les persones que diuen que el comerç tradicional està desapareixent».

El comerç tradicional ofereix un grau de professionalitat que no es troba en altres ofertes comercials: «Els botiguers sabem quin és l'origen dels productes que venem, l'estat, l'ús... hi estem en contacte.» A més a més, «estem en formació contínua» i no cal perdre de vista que «per cada lloc de treball que crea una gran superfície, les botigues en generen 2,6».