5.000: rècord d'ERO
La reforma laboral que des del febrer facilita la tramitació d'un expedient n'ha disparat l'ús
Ja s'han fet els grans ajustos i ara els protagonitzen pimes, de manera que hi ha menys afectats que el 2009, el pitjor any fins ara
Els empleats de l'administració pública seran les pròximes víctimes
Gairebé 12.000 treballadors han estat acomiadats via expedient
5.436 ERO i a l'alça, ja que encara falten els de les últimes tres setmanes de desembre. Ja s'han trencat tots els rècords –el pitjor any, el 2009, se'n van presentar 3.978–, de manera que aquest fatídic 2012 no només s'ha superat a Catalunya el màxim històric dels gairebé 4.000 expedients de regulació, sinó que també s'ha dinamitat el nivell psicològic dels 5.000. Els sindicats ja van alertar al febrer, quan va entrar en vigor la reforma laboral de Rajoy, que la normativa que facilitava la tramitació dels ERO i ampliava els motius necessaris per justificar-los tindria un efecte devastador.
Malgrat això, el nombre de treballadors afectats –67.361– és més baix que el del 2009, gairebé la meitat. “En un principi, van ser les grans companyies les que van fer els seus ajustos de personal, i ara s'han desplaçat cap a la mitjana i petita empresa”, argumenta Ramon Bonastre, director general de Relacions Laborals en funcions. Bonastre deixa clar que es tracta d'una “primera aproximació” a unes dades que tot just surten del forn. S'han d'estudiar ara amb calma, insisteix, perquè el canvi de normativa genera canvis de metodologia que fan complicades les comparacions i també perquè estem davant del primer any de la reforma laboral de Rajoy, i els efectes –els reals, no els teòrics– s'han d'analitzar detingudament per saber si cal introduir –o exigir– canvis en la legislació.
Segons els promotors, un dels objectius de la nova normativa laboral era que els empresaris fessin servir les mesures de flexibilitat interna –reducció de jornada o sou, per exemple– per evitar la mesura més dràstica, els acomiadaments. Des del gener i fins a mitjan desembre, 11.854 treballadors han format part de les temudes llistes d'un ERO d'extinció, respecte dels 55.507 als quals s'ha reduït la jornada o s'ha enviat a casa temporalment. Les patronals recorden que la reforma de Rajoy facilita la flexibilitat interna i això ajuda a fer que el nombre dels expedients més sagnants, els d'extinció, creixi a menys ritme, però els sindicats consideren que les xifres continuen sent massa altes. I, com recorda Camil Ros, secretari de política sindical de la UGT de Catalunya, ens espera un 2013 negre a causa de la normativa que permet fer ERO a l'administració pública. “Fins ara la batalla era bàsicament per la paga doble, ara vindrà la fase dels acomiadaments col·lectius als ajuntaments”, alerta Ros.
Per Nieves Hernández, professora de dret laboral d'Esade i advocada de Cuatrecasas, “abans es feien més ERO temporals perquè les empreses pensaven que la situació era conjuntural, però ara s'han adonat que ni a curt ni a mitjà termini no hi haurà millora, així que no li veuen tant de sentit”.
El tabú ha desaparegut
Hernández creu que el nombre d'ERO s'ha disparat aquest any per la crisi, per les noves facilitats per tramitar-los i justificar-los i, sobretot, perquè fer un ERO ha deixat de ser tabú. “Abans estava mal vist i els proveïdors ho interpretaven com un indici que el negoci anava malament, però l'estigma ha desaparegut perquè tristament és el pa de cada dia.”
De tota manera, i encara que han augmentat gairebé dos punts, fins al 12%, els col·lectius continuen tenint poc pes respecte al total d'acomiadaments. Això passa perquè encara és més fàcil fer fora gent individualment. La reforma també ha ampliat el ventall de causes que ho justifiquen.
Encara més inseguretat jurídica
Malgrat que l'autoritat laboral ja no ha d'aprovar els ERO, continuen sent una àmplia majoria els que es tanquen amb acord. Entre el gener i l'octubre, més de 3.400 contra uns 240. Els experts indiquen que el treballador només té la via judicial per protestar, així que sap que té poca força i accepta qualsevol millora que proposa l'empresa. I la companyia millora més o menys les condicions perquè dubta de què passarà si s'acaba als tribunals.
Des de la Generalitat, Ramon Bonastre reconeix que CiU va donar suport a la reforma perquè la lògica era que aportés més seguretat jurídica, cosa que no ha passat. En el balanç anual que es van comprometre a fer per valorar-ne l'efecte real també tindrà un paper destacat la proporcionalitat i la raonabilitat de les mesures aplicades: “No es pot acomiadar un 20 per cent de la plantilla justificant que les vendes cauen un 5 per cent”, sosté.