Les llars de l'Estat són les que s'han empobrit més de la UE
Només les famílies gregues han perdut més ingressos del 2009 al 2011, un 17%, una caiguda que a Espanya és d'un 8%
La diferència d'atur entre els països del sud i els del nord s'agreuja fins a doblar-se i ja és del 7,5%
L'empobriment galopant de les llars a conseqüència de la crisi és molt pitjor a l'Estat espanyol que a la resta de la Unió Europea, amb l'única excepció de Grècia. Els ingressos de les famílies a l'Estat s'han esfondrat un 8% de mitjana entre el 2009 i el 2011, sense que els retalladíssims serveis socials puguin frenar un risc d'exclusió social que ja pateix un 27% de la població. La mateixa Comissió Europea, que paradoxalment continua promovent l'austeritat merkeliana a ultrança, va fer disparar les alarmes ahir en publicar un informe que alerta que cada cop s'agreuja més la diferència entre l'atur dels rics països del nord del club i el dels seus socis del sud.
Si amb el naixement de l'euro, l'any 2000, la taxa de desocupació del sud superava en un 3,5% la del nord, ara aquesta diferència (que el 2007, abans de la crisi, havia arribat a desaparèixer) s'ha multiplicat per dos, fins a un 7,5%. “Està apareixent una nova divisió entre els països atrapats en una espiral de recessió, un ràpid creixement de l'atur i una caiguda dels ingressos, i els que se'n surten i aconsegueixen mantenir-se”, va advertir l'eurocomissari de Treball i Afers Socials, László Andor. L'Estat espanyol, que molt probablement ja ha arribat als sis milions de desocupats, és òbviament a segona divisió i l'escanyament financer que li imposen els mercats, Brussel·les i Berlín el deixen amb “poc marge de maniobra”.
La conseqüència és que “la majoria dels sistemes estatals de benestar han perdut la seva capacitat de protegir els ingressos de les llars dels efectes de la crisi”. Les famílies gregues han de (mal)viure avui amb un 17% menys de diners que el 2009. El 8% de pèrdues en només dos anys que han de suportar les llars espanyoles és fins i tot pitjor que el 7% que pateixen les xipriotes i el 5% de les irlandeses i les estonianes. Això ha fet disparar el risc de pobresa i exclusió social a l'Estat fins al 30,6%, en el cas dels menors d'edat, i el 27,3%, pel que fa a les dones. Només en vuit països les famílies no han perdut ingressos amb la crisi: Luxemburg, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, Eslovàquia, França i Hongria.
Més de sis milions de desocupats
Espanya lidera, un cop més, el rècord d'aturats de la zona euro. Segons Eurostat, l'oficina estadística comunitària, l'Estat ja ha superat la barrera dels sis milions de desocupats, perquè el novembre passat tenia una taxa de desocupació del 26,6% de la població activa. En el conjunt de les disset economies de l'euro, l'atur continua pujant i ja ha arribat a l'11,8%: en total, 18,82 milions de persones no tenen feina, un empitjorament de 113.000 persones en un sol mes i de més de dos milions en un any. L'atur espanyol fins i tot supera el grec, que en un any ha passat del 18,9% al 26%. Àustria, Luxemburg, Alemanya i els Països Baixos són a la cua del rànquing, amb només un 4,5%, un 5,1%, un 5,4% i un 5,6%, respectivament. Els últims dotze mesos, l'atur ha pujat en divuit països europeus, ha baixat en set i s'ha mantingut estable a Dinamarca i Hongria. A banda d'Espanya i Grècia, Eurostat també destaca l'agreujament de l'atur a Xipre i Portugal.