Economia

De la política a l'empresa

Aguirre fitxa per una firma catalana

La funcionària liberal

La plaça a Turespañano li impedia perdre dies de feina per avalar Basagoiti o fer campanya a Tarragona

Quan l'escriptor Mario Vargas Llosa va escoltar per primer cop el verb d'Esperanza Aguirre, la devoció es va apoderar d'ell. “Qui és aquesta Joana d'Arc espanyola liberal?”, va preguntar Vargas Llosa als seus pròxims. Amb el temps, Aguirre esdevindria ministra d'Educació i Cultura (1996-1999) en el primer govern d'Aznar, la primera presidenta del Senat (1999-2002) i, finalment, la presidenta de la comunitat de Madrid (2003-2012), però l'anècdota fundacional de l'amistat entre el Nobel peruà i la comtessa consort de Murillo és compartida i airejada periòdicament pels dos vells amics. Trenta-set anys després d'un llunyà 1976 en què entrava –per oposició– al cos de tècnics d'informació i turisme, la liberal Aguirre va anunciar ahir que per primera vegada en la vida treballarà en una empresa privada: la consultora catalana de caçatalents Seeliger y Conde.

La devoció juvenil per la tertúlia del Club Liberal de Madrid, on la veu reverenciada era la de Pedro Schwartz, no va ser un fre perquè Aguirre escalés en l'administració. Amb tres anys en va tenir prou per ser designada cap de gabinet en l'època en què el seu oncle, Ignacio Aguirre Borrell, era precisament el secretari d'estat de Turisme. Tot i que els sindicats han imputat a la seva ànima liberal la croada de l'expresidenta madrilenya contra els alliberats o els funcionaris, ella sempre els rebatia sense recórrer a Hayek i presentant-se com una funcionària més. “Els funcionaris diuen que no són culpables de la crisi i per descomptat que no ho són. La primera que és funcionària pública de l'Estat sóc jo, i és evident que els funcionaris no som culpables d'aquesta crisi”, rebatia l'agost passat la comtessa consort de Murillo i grande de España.

Si bé el seu ascens autonòmic va ser precedit per l'escàndol dels dos diputats trànsfugues del PSOE Tamayo i Sáez el 2003, que va forçar la repetició dels comicis i la posterior majoria absoluta del PP, Aguirre es va erigir en l'assot de la corrupció sota el seu lema de “pico y pala”. “Jo vaig destapar la trama Gürtel”, arribaria a presumir. Si bé jugava a destronar Mariano Rajoy abans del retorn del PP a La Moncloa del 2011, en veure que no tenia avals es va atrinxerar a Madrid i va liderar una involució autonòmica patrocinant el retorn de competències. En dimitir de sorpresa del tron de presidenta de Madrid l'octubre passat, Aguirre va demanar el seu reingrés a l'Institut de Turisme d'Espanya (Turespaña). Durant aquests tres mesos i mig, Aguirre ha gaudit d'un cap de personal tan benèvol que li ha permès interrompre la jornada sense justificant per acudir a l'acte de presentació de la candidatura d'Antonio Basagoiti a lehendakari, i fins i tot absentar-se dies sencers per anar a Tarragona i compartir un míting amb Alícia Sánchez-Camacho al novembre o liderar des del penal de Segòvia la croada per lloar el jove pres accidentat Ángel Carromero com una víctima del castrisme.

En l'única biografia autoritzada i escrita al dictat per la periodista Virginia Drake, Aguirre desvelava el 2006 el “martiri” de la crisi. “No tenir pagues extres em té màrtir, les he tingut tota la vida i les trobo a faltar al Nadal i a l'estiu. No és que faci números a final de mes, és que moltes vegades no hi arribo!”, confessava en una època en què com a presidenta cobrava 100.742,91 euros anuals. Set anys després, Seeliger y Conde li obre la porta del món liberal amb llibertat per cercar el talent més enllà de Carromero, i amb pagues extres.

El perfil Esperanza Aguirre Nascuda el 3 de gener del 1952, Aguirre vivia el pitjor dia en política el 26 de novembre del 2008 a Bombai, en sortir il·lesa d'un atemptat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.