Les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols creuen que «pot ser positiva» la creació de la reserva marina de les illes Formigues. Però alhora demanen que es respectin les activitats del sector nàutic, tenint en compte el seu impacte socioeconòmic directe i indirecte. Així ho van manifestar ahir les dues entitats, que van presentar un estudi que conclou que el sector nàutic a la Costa Brava centre mou uns 152 milions d'euros anuals i prop d'uns dos mil llocs de treball. Les cambres esperen que el Ministeri de Medi Ambient tingui en compte l'estudi en redactar el pla de gestió que ha de regular les activitats dins la reserva.
Les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu van presentar ahir un estudi que valora la importància socioeconòmica del sector nàutic a la franja litoral que va des de Begur fins a Tossa de Mar. En aquest espai, hi ha 3.064 amarradors en ports esportius, 1.760 boies, 1.785 zones d'avarada i 268 punts d'hivernada o marina seca. El treball conclou que l'impacte econòmic del sector equival a 152,8 milions d'euros anuals –123,5 milions en xifra de negoci directe i 29,3 milions com a impacte indirecte–. Així mateix, el sector genera 1.917 llocs de treball –920 directes i 997 directes.
Basant-se en aquest estudi, les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu veuen que «pot ser positiva» la creació de reserves marines com la de les illes Formigues, però alhora demanen «respecte» pel sector nàutic, tenint en compte la importància socioeconòmica que té a la Costa Brava centre. «El que hem de fer és donar riquesa al nostre país, i no que per muntar una reserva marina hagin d'anar a l'atur 2.000 persones», adverteix el president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, Joan Puig. «La reserva pot representar una bona oportunitat si es fa bé i conjuntament amb tots els sectors implicats», afirma el president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera.
Comentaris
Si hem de fer referència als estudis, podriem fer referència al famós PALS (Pla d'Acció Local per a la Sostenibilitat), aquest estudi elaborat per profesionals ara fa 3 o 4 anys, ja aleshores alertava del greu problema de la massificació d'embarcacions d'esbarjo al nostre litoral, un dels més saturats del Mediterrani. I no crec que res justifiqui la destrucció del nostre medi ambient, ja que d'això si que en depenem tots, no només 2000 persones.
i qui es el beneficiari del sobrant?.
Suposant : 2000 llocs de treball x 1800€ de despeses al mes cadascun, x 12 mesos = 43.200.000€ ;
152.000.000.—43.200.000 = 108.800.000€ de benefici a favor de les cambres de Comerç, que de ben segur que els pescadors que han de viure del mar , no en veuen un “ral”.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.