Contractes d'accés privat
Urbanisme i ajuntaments és on hi ha més irregularitats, segons l'OAC
Les administracions abusen de l'ús de pròrrogues en l'execució
El cas Mercuri de Sabadell, el cas Clotilde de Lloret, els sobres que rebien directius del PP on hi havia part de les donacions de constructores d'obra pública, els convenis del gendre del Rei amb administracions valencianes i mallorquines... Els jutjats van plens d'investigacions relacionades amb contractes d'obres i serveis adjudicats sense respectar els principis de “llibertat d'accés a les licitacions, publicitat i transparència dels procediments, i no discriminació i igualtat de tracte entre els candidats”, que proclama la llei de contractes del sector públic.
Aquesta llei determina que per norma general els contractes s'adjudiquen pel procediment obert -qualsevol empresa interessada pot presentar una oferta- o pel procediment restringit -es convida a presentar-hi ofertes un grup d'empreses que se selecciona-, i limita les pròrrogues del termini d'execució de les obres i les revisions de preus. Però l'últim informe del Tribunal de Comptes sobre fiscalització dels contractes de les administracions, corresponent a l'any 2009, assenyala que aquestes abusen de l'ús de pròrrogues en l'execució dels contractes d'obres, cosa que provoca increments en els costos i en els terminis, sense justificar degudament que aquests ajornaments es deguin a causes imprevistes. Un exemple d'aquest encariment és que, segons la Sindicatura de Comptes, la construcció del nou hospital de Sant Pau va tenir un sobrecost de 38 milions d'euros, gairebé el que la Generalitat ha recaptat amb l'euro per recepta durant mig any.
Pel que fa a la fase d'anàlisi dels plecs de clàusules administratives i prescripcions tècniques, el tribunal detecta “nombroses deficiències” en la concreció dels criteris objectius que s'inclouen en els plecs de condicions, la qual cosa a vegades provoca que hi hagi criteris tècnics que es tenen en compte en la segona fase dels concursos, i no en un primer terme, quan es decideix quines ofertes compleixen els requisits i quines no. El tribunal assegura que moltes vegades ni es constitueix el comitè d'experts previst per la valoració dels criteris d'adjudicació qualitatius, i que les fórmules de ponderació conjunta dels criteris no són homologables. Un altre retret que fa és que “s'aprecia freqüentment la vulneració del caràcter secret de les proposicions com a conseqüència de l'obertura prèvia, per la mesa de contractació, de la documentació tècnica en els expedients adjudicats per procediment obert”, cas en què s'abusa del procediment d'urgència.
Urbanisme i ajuntaments és on hi ha més irregularitats, segons es desprèn de l'activitat de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). El 80% de les 89 denúncies que va investigar l'any 2011 corresponen a l'administració local; l'11%, a la Generalitat; el 7%, a associacions i fundacions; i el 2%, a universitats. El 29% de les irregularitats que es van detectar eren en la contractació pública, i un altre 29%, en temes d'urbanisme. Un 4% eren fraus amb les subvencions; el 3%, enriquiments il·lícits, i un 2% corresponia a malversació de fons públics.
2 Procediment obert
Qualsevol empresa interessada en accedir-hi pot presentar una proposició, i queda exclosa qualsevol negociació dels termes del contracte.
3 Procediment restringit
En aquest cas només poden presentar proposicions els empresaris que prèviament siguin seleccionats per l'òrgan de contractació, i que com a mínim n'ha d'invitar un grup de cinc.
4 Procediment negociat
L'adjudicació recau en el licitador escollit per l'òrgan de contractació. Això es fa després d'efectuar consultes prèvies amb diversos candidats al procediment i negociar amb ells les condicions dels contractes.
5 Diàleg Competitiu
En aquest cas l'òrgan de contractació haurà de dirigir un diàleg amb els candidats seleccionats per tal de desenvolupar solucions que han de servir de base perquè els elegits presentin una oferta.
Contractes de col·laboració per eludir controls
n Queden fora de la regulació de la llei de contractes del sector públic els convenis que subscrigui l'Administració amb persones físiques o jurídiques subjectes al dret privat. És el que firmaven l'Instituto Nóos d'Iñaki Undargarín i els governs valencià i balear, que entre 2004 i 2007 li van adjudicar directament encàrrecs per valor de 8,1 milions d'euros firmant convenis amb els quals, segons el jutge instructor, ”van obviar deliberadament la utilitat i interès públics que ha de presidir qualsevol actuació administrativa”. Uns convenis, segons el jutge, resultat de decisions arbitràries que només tenien l'objectiu de beneficiar una entitat privada.
Controls de qualitat per quedar bé
n La Generalitat té un organisme,l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), l'objectiu del qual és vetllar perquè les adjudicacions que es fan siguin correctes. Aquest òrgan va estimar parcialment el recurs d'Aigües de Barcelona (Agbar) contra la decisió de la mesa de contractació d'adjudicar la privatització d'Aigües del Ter Llobregat (ATLL) a Acciona, i la mateixa Generalitat ha presentat un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra l'OARCC. Davant la discrepància, el govern defensa la mesa de contractació del Departament d'Economia contra el dictamen del seu organisme controlador, que així perd la seva raó de ser.
Adjudicació directa de projectes
n Les administracions públiques poden firmar contractes privats en matèria d'espectacles i creació artística. Com el que l'expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va firmar com a president de la societat gestora de l'aeroport de la província amb l'escultor Juan Ripollés, que per 300.000 euros va fer l'únic avió que hi ha a l'aeroport d'aquesta província. Si aquest avió ja s'està començant a rovellar, dissabte passat es va esbardellar una altra escultura encarregada directament a Ripollés, en aquest cas per l'Ajuntament de Castelló: un monument de 29 tones a les víctimes del terrorisme, que va caure per les fortes ventades.
Descontrol de les subvencions públiques
n La sentència del cas Pallerols exemplifica el poc rigor amb què s'atorguen i es controlen algunes subvencions, en aquest cas les de la UE destinades a formar desocupats. Entre els anys 1994 i 1999, el Departament de Treball gestionat per UDC donava subvencions a una empresa dedicada a formació, i el 10% del que sortia de la Generalitat no anava als desocupats sinó a la butxaca dels tres democratacristians condemnats o a UDC, que els utilitzava per pagar nòmines i material d'oficina.UDC ja ha pagat a la Generalitat els 300.000 euros que va rebre i es converteix en el primer partit polític de la història judicial espanyola que torna els diners públics que s'ha apropiat.
Requalificacions urbanístiques, un clàssic
n Tot un clàssic és la modificació dels plans generals d'urbanisme. Un exemple és el cas de Terres Cavades de Tarragona, 1.000 hectàrees de sòl agrícola en què es volia construir 5.000 habitatges. La modificació puntual del pla general va quedar frustrada l'any 2004 en saber-se que el germà del regidor d'Urbanisme estava relacionat amb una de les promotores. El regidor va ser acusat d'haver votat el canvi per interessos particulars i va haver de dimitir. Un grup d'antics propietaris van denunciar que els havien pressionat perquè venguessin uns terrenys que amb la requalificació passaven a valer molt més, però el cas va ser arxivat el 2011.
El descontrol de les fundacions privades
n Les fundacions privades estan sota la supervisió de la Generalitat i a més s'han de sotmetre a auditories externes si tenen un actiu superior a 6 milions d'euros, ingressen anualment més de 3 milions d'euros o reben anualment més de 60.000 euros de les administracions públiques. Uns controls que no van impedir que Fèlix Millet entrés a sac a la caixa del Palau de la Música i que CDC tingui embargada la seva seu per cobrir la fiança de 3,2 milions d'euros que el jutjat li va imposar en un procés en el qual s'investiga si la constructora Ferrovial va fer donacions al Palau que després haurien arribat a CDC, a canvi de concessions d'obres públiques.
Facilitats a canvi de donacions
n Les administracions poden fer bonificacions en impostos en cas d'interès general. És el que es va fer a Lloret de Mar amb projectes de centres comercials promoguts per Andrei Petrov, investigat per blanqueig de diners de la màfia russa. Per exemple, en la conversió de l'antiga plaça de braus en centre comercial es van perdonar 133.000 euros de llicència d'obres a l'empresa de Petrov perquè l'Ajuntament guanyava una plaça pública i uns aparcaments que té cedits per quaranta anys a Mercadona per un euro diari la plaça. Petrov, en canvi, patrocinava equips esportius locals i pagava viatges a Rússia a l'exalcalde i actual diputat Xavier Crespo.
Pressupostos disparats amb pròrrogues
n La Sindicatura de Comptes ha detectat manca de transparència en diverses pràctiques relacionades amb les obres de construcció del nou hospital de Sant Pau, que es van dur a terme entre el 2001 i el 2010 amb el finançament de la Generalitat. El cost total de les obres va ser de 217 milions d'euros, 38 milions més dels pressupostats, un 17,7% més per revisions de preus a causa de la prolongació dels terminis d'execució i de modificacions contractuals. També es van fer adjudicacions a dit en dues de les quatre fases d'execució, en què la fundació va adjudicar les contractacions sense concurs públic per imports de 16,4 i 54,6 milions respectivament.
Influir en les meses de contractació
n Un jutjat d'instrucció investiga si una trama d'empresaris i càrrecs de la Generalitat -s'estudia si s'imputa el secretari general de CDC, Oriol Pujol- van intentar influir per arreglar en el seu benefici un concurs d'adjudicació de llicències d'estacions per a la revisió de vehicles que va ser recorregut davant el TSJC. Com es pot influir en favor d'una empresa o una altra? Redactant les bases del concurs de manera que incloguin requisits que compleixi millor l'afavorit, ja que la mesa de contractació -la composició de la qual la decideix l'organisme que convoca el concurs- adjudica un determinat nombre de punts als criteris econòmics i altres als tècnics.