El remei d'Abe
El nou primer ministre japonès proposa tancar un període de quatre anys de deflació amb un pla d'estímuls fiscals de 10 bilions de iens
El govern opta per impulsar el sector privat per retornar la inflació al 2% el 2013
El descens de l'IPC frena el consum
i provoca atur i retallades de sous
Tot i haver assumit el càrrec fa poques setmanes, el nou primer ministre japonès, Shinzo Abe, sap quin és el principal repte del seu mandat: reactivar l'economia del país. Les últimes dades del govern mostren que el Japó va entrar en recessió el tercer trimestre del 2012, i que l'IPC va recular de nou un 0,1%, encadenant el quart any consecutiu de deflació.
Per això, des de la seva elecció a les urnes el desembre passat, el líder del conservador Partit Liberal Democràtic (PLD), Shinzo Abe, s'ha afanyat a anunciar un seguit de mesures destinades a revitalitzar la tercera potència econòmica mundial. Entre aquestes, destaca un nou pla d'estímul fiscal de 10 bilions de iens (prop de 80.000 milions d'euros), que servirà per finançar obres públiques, continuar la reconstrucció de la zona arrasada pel terratrèmol del març del 2011 i donar suport a les petites i mitjanes empreses.
Alhora, el cap de l'executiu ha intensificat la pressió sobre el Banc del Japó, al qual exigeix una rebaixa dels tipus d'interès, que avui dia ja són propers a zero. De moment, l'organisme monetari ha promès una nova compra de deute sobirà i ha augmentat el seu objectiu d'inflació al 2% pel 2013, tal com exigia Abe. S'espera que, quan l'abril vinent expiri el mandat de l'actual governador del Banc Central, Masaaki Shirakawa, el succeeixi en el càrrec una persona afí a les polítiques del govern.
Un dels principals problemes del Japó és l'espiral deflacionista que pateix des de fa quatre anys. La baixada generalitzada dels preus fomenta l'estalvi entre els consumidors, que esperen que els productes siguin encara més barats en un futur. A la vegada, les empreses tenen més dificultats per obtenir beneficis de les seves vendes, i es veuen obligades a retallar els sous dels treballadors. La rebaixa dels salaris, que ha estat una constant aquests últims anys, també frena el consum domèstic i empeny l'IPC encara més cap avall.
“El sector privat preveu que la deflació continuarà, i en conseqüència, les famílies gasten cada cop menys”, comenta el professor d'economia Chikafumi Nakamura, de la Universitat de Kyushu, al sud del país. “A la vegada, la dificultat per complir els pagaments de moltes empreses ha fet augmentar els contractes irregulars i el nombre d'aturats, la qual cosa empitjora cada cop més la situació”, explica el professor Nakamura.
A diferència d'anteriors plans d'estímuls, els analistes esperen que les noves polítiques monetàries i fiscals ajudin el sector privat a recuperar la confiança. “La rígida posició d'Abe i el compromís de retornar a una inflació del 2% per part del Banc del Japó fan més convincents les mesures”, assegura el professor d'economia Yamori Nobuyoshi, de la Universitat de Nagoya.
Els dos experts coincideixen que, a mitjà termini, les decisions preses pel govern nipó i el Banc Central estimularan el consum domèstic.
Dèficit excessiu
L'Estat japonès arrossega des de fa anys un alt nivell d'endeutament, i el seu valor arriba al 230% del PIB del país. De moment, l'alta taxa d'estalvi que té el Japó ha permès que l'Estat es pugui finançar a uns nivells d'interès molt baixos, però no elimina el temor a les conseqüències futures. Per això, el PLD també ha promès sanejar els comptes públics.
Durant el proper exercici fiscal, que comença l'abril d'aquest any, el govern preveu finançar el 46% de la seva despesa a través del deute sobirà. Per primer cop en quatre anys, els tributs dels ciutadans pesaran més en els pressupostos generals que no pas la venda de bons de l'Estat. L'executiu compta amb un creixement del PIB del 2,5%, gràcies als estímuls fiscals i monetaris que pensa posar en pràctica i a una millor situació econòmica mundial. Si la previsió es compleix, s'espera recaptar en impostos 750.000 milions de iens més (prop de 6.000 milions d'euros) que en l'actual pressupost.
Tòquio ha reiterat el seu compromís d'eliminar el dèficit fiscal d'ara a set anys, el 2020. Aquest objectiu suposa una important reducció de la despesa pública, però també una major càrrega impositiva per als ciutadans.
Temor d'una guerra de divises
“Els bancs centrals no són els que han de solucionar les males decisions polítiques i la falta de competitivitat”, comentava, durant el Fòrum Econòmic de Davos, la cancellera alemanya, Angela Merkel, en referència a les agressives mesures monetàries del Banc del Japó. A escala internacional, alguns analistes veuen amb desconfiança les decisions del nou govern de Shinzo Abe i de l'organisme monetari nipó, i temen que es busqui devaluar el ien i estimular així les exportacions japoneses.
Les vendes a l'estranger del país s'han ressentit de l'apreciació del ien, però també d'una disputa diplomàtica entre el govern xinès i el japonès. La incompleta apagada nuclear de l'últim executiu, posterior al desastre de la central nuclear de Fukushima, també ha augmentat el nombre d'importacions energètiques, fet que paral·lelament ha restat competitivitat als productes nipons. En aquest sentit, Abe ja ha anunciat que pensa donar suport a la construcció de nous reactors nuclears.