La UE podrà vetar a partir del 2014 els pressupostos estatals
L'eurocambra també li dóna poder per enviar inspectors als països incomplidors i obligar-los a demanar el rescat
El rebuig alemany als eurobons només permet crear un grup d'experts que es compromet a estudiar-ho
Els comptes es presentaran a Brussel·les cada 15 d'octubre
Espanya, capital Brussel·les. Els pressupostos de l'Estat ja no només s'aprovaran al Congrés i al Senat, a Madrid, sinó que a partir de l'any que ve hauran de passar abans per la Comissió Europea, que podrà modificar-los i tindrà dret de vet. Després d'un any de feixugues negociacions, l'eurocambra i els governs dels Vint-i-set es van posar d'acord ahir a donar més poder a Brussel·les per imposar, encara més, el diktat merkelià de la disciplina fiscal i lligar curt, sobretot, els incomplidors socis del sud.
A partir del 2014, l'executiu del PP ja no en tindrà prou amb la seva majoria absoluta per aprovar els comptes de l'Estat. Montoro i De Guindos, de la mateixa manera que els seus homòlegs europeus, necessitaran abans la firma de l'executiu comunitari: hauran de presentar els pressupostos a Brussel·les cada 15 d'octubre, com a molt tard, i rebran el vistiplau abans del 30 de novembre. Però, “en cas d'incompliment greu” del Pacte d'Estabilitat i Creixement –que limita al 3% el dèficit públic i al 60% l'endeutament màxim–, la Comissió Europea els reclamarà una correcció amb més retallades.
Brussel·les, a més, podrà sotmetre a “vigilància reforçada” els mals alumnes que amenacin l'estabilitat de l'euro, enviant-hi missions d'inspectors –com els homes de negre de la troica– i fent-hi revisions trimestrals. La Comissió Europea també podrà forçar els països amb problemes a demanar el rescat, per evitar una petició en l'últim minut que agreuja el cost de l'ajuda. La UE es construeix a cop de crisi i aquesta cessió de sobirania sense precedents no la somiaven ni els més europeistes.
Els eurobons, però, hauran d'esperar, pel rebuig obsessiu d'Alemanya i els seus aliats, sobretot els Països Baixos i Finlàndia, a qualsevol mutualització del deute.
I el desacord es va resoldre ahir com es fa habitualment a Brussel·les: creant un grup d'experts, que en cap cas no serà vinculant, per “aprofundir en l'anàlisi dels possibles beneficis, riscos, requisits i obstacles”. En altres paraules: ni parlar-ne, com a mínim fins després de les eleccions alemanyes.
Euro fort, tot i que “desfaci com la neu” els esforços del sud
A.S
Angela Merkel reconeix per fi l'evidència que l'euro fort podria “desfer com la neu” els “grans esforços” que l'Estat espanyol està fent per guanyar competitivitat i poder exportar –començant per la rebaixa generalitzada de salaris i la dolorosa reforma del mercat laboral–. La cancellera es mostra fins i tot comprensiva i assegura: “Entenc les pors i preocupacions dels països del sud d'Europa.”
Toc d'alerta al Japó
Però això no la farà cedir ni un mil·límetre en el seu rebuig a debilitar artificialment la moneda única, com reclama sobretot François Hollande. Merkel considera “dins de la normalitat històrica” que l'euro es mogui entre els 1,30 i els 1,40 dòlars i es nega a intervenir-hi políticament, però alhora demana al govern japonès que “compleixi” l'acord del G-20 de la setmana passada i no depreciï encara més el ien. Precisament en dòlars el Tresor espanyol va fer ahir una emissió de deute públic.
Quatre anys després
No ho feia des del 2009, abans que esclatés la crisi de l'euro, i hauria obtingut una demanda superior als 2.000 milions de dòlars pagant un sobrecost de 300 punts bàsics.