Fiscalitat irresponsable
Les multinacionals traslladen el pagament d'impostos als estats amb menys càrrega tributària
La UE i l'OCDE volen retallar aquestes pràctiques legals però abusives
Apple, el grup tecnològic que enlluerna amb gadgets com ara l'Ipad i l'Iphone, gairebé no guanya diners en les seves operacions al mercat estatal. La multinacional estatunidenca desenvolupa el seu negoci a través de dues societats, una de les quals va obtenir un benefici de 6,5 milions d'euros i l'altra, unes pèrdues de 22 milions d'euros en l'exercici del 2012. El seu èxit comercial no sembla que es traslladi al seu compte de resultats i, com a conseqüència d'això, pràcticament no paga impostos a l'Estat espanyol.
L'explicació de tot plegat és la planificació societària i fiscal desenvolupada per Apple, que busca eludir el pagament d'impostos davant la hisenda espanyola i traslladar-los a altres estats, amb una fiscalitat més benvolent, com és el cas d'Irlanda. Apple, no obstant això, no es troba sola en aquestes pràctiques. Altres multinacionals, com ara Google, Facebook, Amazon i Ebay utilitzen al mercat espanyol estratègies semblants.
“L'anomenada planificació fiscal agressiva o abusiva és, en línies generals, legal, i busca eludir el pagament del tribut”, sosté José María Mollinedo, secretari general de Gestha, el sindicat que agrupa els tècnics d'Hisenda. “Una altra cosa és si aquesta pràctica és socialment responsable: a mi no m'ho sembla”, hi afegeix.
El debat no està present només a l'Estat espanyol i afecta el conjunt de la UE, ja que països com ara Alemanya, França i la Gran Bretanya, experimenten amb el fet que algunes grans multinacionals gairebé no paguin tributs a les seves respectives hisendes públiques malgrat obtenir guanys importants. En un moment de retallades públiques extremes, la problemàtica s'ha introduït entre la ciutadania.
Starbucks i Zara
El novembre passat, la pressió popular i l'amenaça de boicot van fer que la cadena de restauració nord-americana Starbucks arribés a un acord amb el govern britànic per liquidar més impostos al Regne Unit. El grup de moda Zara, integrat en el hòlding Inditex, també va modificar la planificació fiscal de la seva botiga virtual, que declarava a Irlanda, arran de les denuncies dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Un exemple força clar de com operen aquestes empreses el trobem en la filial espanyola de Google, que factura a Google Irlanda per la prestació de serveis i desvia d'aquesta forma el gruix dels beneficis que obté al mercat estatal. Dades del despatx d'advocats Price Waterhouse Coopers (PWC) estableixen que la càrrega tributària sobre els ingressos d'una empresa s'eleven al 26% a Irlanda, davant el gairebé 39% de l'Estat espanyol. En el cas de l'impost de societats, per exemple, Irlanda té una atractiva taxa del 12,5%, que contrasta amb el 30% de l'Estat espanyol, encara que, en aquest últim cas, per a les pimes disminueixi fins al 25%.
De resultes de la repercussió de la polèmica, cada vegada més estesa, la Comissió Europea va recomanar al desembre als estats membres que corregeixen “llacunes o tecnicismes” dels quals s'aprofiten les companyies per no pagar impostos. Igualment, va urgir els estats a introduir en les normatives fiscals clàusules “antiabús” que impedeixin esquivar taxes i impostos a les multinacionals. L'objectiu és que el pagament de tributs es produeixi en l'estat on es produeixi l'activitat econòmica o transacció comercial.
L'Estat espanyol també està prenent mesures i l'any passat va anunciar la creació d'una oficina especialitzada en fiscalitat internacional, que vigilarà les multinacionals amb una planificació fiscal agressiva que “sobrepassi el que és raonable”.
“La solució de tot plegat és bastant complexa; una harmonització de l'impost de societats a la UE seria un primer pas important, tot i que el veritablement necessari és que s'arribi a un acord al conjunt de països membres de l'OCDE per evitar o limitar aquestes pràctiques”, assenyala Mollinedo. En aquest punt, malgrat les divergències que aixeca entre els estats que ara se'n beneficien, l'organisme internacional ja ha començat a treballar, encara que sense resultats concrets fins ara. “Fins llavors només poden denunciar públicament aquestes pràctiques, perquè els consumidors obliguin les multinacionals a recular, tal com ha passat en els casos de Starbucks i Zara”, conclou Molinedo.
Apple i les societats irlandeses
El gegant Apple canalitza el negoci al mercat estatal a través de dues filials, segons va publicar el diari El País. Apple Marketing Iberia actua com a comissionista d'una societat del grup domiciliada a Irlanda i s'encarrega de distribuir els productes a botigues de tercers. Malgrat el boom dels enginys de la marca de la poma, l'any passat va facturar només 20,3 milions d'euros, que se suposa que són les petites comissions que rep de la societat irlandesa. A aquesta quantitat, però, se li han de restar les despeses que comporta el normal funcionament de la firma a l'Estat, amb la qual cosa queda un petit benefici de 6,5 milions. L'altra filial, Apple Retail, gestiona les botigues pròpies al mateix mercat i té un funcionament semblant: compra el material a un preu molt elevat a una filial d'Irlanda i amb això genera pèrdues a l'Estat espanyol.