Després del debat que van tenir el 1984 els candidats a la presidència dels EUA Ronald Reagan i Walter Mondale, l'assessor de comunicació de Reagan va dir: «Ara sortirem i ho capgirarem tot (spin this afterward).» En aquell moment naixien els ara famosos, poderosos i imprescindibles spin doctors, una gent molt propera al polític i amb molta influència que ofereixen imatges, relats, arguments i posades en escena per generar un corrent favorable en l'opinió pública. «Els fets parlen, però les històries venen.» El 2002, James Carville i Paul Begala ja van entendre que «els humans tractem les informacions a través d'una forma narrativa». I la conclusió era clara: «Si no comuniques amb una història, no comuniques.» El cap de setmana passat va ser un exemple clar de l'eficiència d'aquest storytelling, amb la posada en escena, amb intriga i tot, del sí al model de finançament. Pel tripartit era imprescindible que ERC digués que sí, per dues raons bàsiques: per por que es trenqués el tripartit i perquè el sí d'ERC feia més fàcil de vendre l'acord. Però ERC necessitava els seus minuts de gloria i és aquí on els spin doctors dels partits es van posar a construir-ne el relat, i amb la potentíssima maquinària mediàtica s'han cuidat molt de fer-lo arribar a la gent. L'escenificació va ser esplèndida –s'ha de reconèixer–, fins i tot amb una imatge en què la societat civil donava suport també al relat.

Es tracta de vendre i el més important és la narrativa, i els fets queden en segon lloc, entre altres coses perquè potser els fets no justifiquen tant de relat.

Així que hem pogut anar precisant l'acord sense relat, el que ens queda clar és que no compleix amb el que obliga l'Estatut. I no tenim cap dubte que, si ho complís, els spin doctors, a l'hora de construir-ne el relat, seria la primera cosa que dirien, i això ho han substituït per la hipòtesi, més que discutible, de les xifres. Si el govern espanyol i el català han de revisar periòdicament les previsions dels pressupostos del mateix any, quina credibilitat pot tenir una previsió pel 2012, més enllà de formular un relat que sigui convenientment favorable?

ERC no pot admetre que aquest pacte no compleix l'Estatut, perquè evidenciarien la seva gran contradicció: van votar no a l'Estatut perquè la part del finançament els semblava injusta i poca cosa, i ara donen suport de manera entusiàstica a un acord que queda per sota d'allò que rebutjaven.

Com que Catalunya és una realitat que subsistirà als polítics d'avui i als seus interessos partidistes, no és cap futilesa complir amb tot el que diu l'Estatut. Si hem vist que la prudència catalana a l'hora de fer la Constitució n'ha condicionat més enllà dels promotors, aquest pacte també tindrà efectes de futur per als catalans. I el que és més sagnant, que nosaltres mateixos ens haurem rebaixat –una vegada més– l'Estatut i votarem la Lofca, que consagrarà aquesta retallada. Però el relat, que és el que ven, seguirà sent triomfalista.