Una qüestió d'imatge

Guillem López-Casasnovas,
catedràtic de la UPF

Després del que ha passat, és lògic que la gent es pregunti si ha de treure els diners del banc. Però hem de tenir en compte que el cas de Xipre és molt concret: comparat amb l'Estat espanyol, té un PIB cinquanta vegades inferior i el seu rescat és deu vegades més gran. Xipre s'ha guanyat a pols la mesura, que estic convençut que acabarà sent suavitzada per als petits estalviadors: ha sobredimensionat el seu sistema financer a còpia de captar diners que arribaven d'altres països i algun dia haurà de donar les gràcies que la UE no els ha deixat estavellar-se. Amb tot, l'error comès per Europa és no mantenir la jurisprudència ni la coherència en les seves decisions. Trencar la norma de la protecció dels dipòsits ha fet més mal en les cotitzacions borsàries que no pas el cost de la mesura en ella mateixa. I si Europa ho ha fet per donar un toc d'atenció a les ovelles esgarriades del club, la salsa haurà estat més cara que el peix, perquè la de consistència fa trontollar l'estabilitat de l'euro.

Tomás Eguren,
professor de l'escola de negocis Eada

Europa ha obert una porta que fins ara estava tancada, la de la garantia dels dipòsits, i ha aplicat una mesura injusta i agressiva sobre la població. La premsa internacional recull declaracions que asseguren que la mesura ha estat presa lliurement per la UE, sense pressions de cap mena, però és evident que hi ha pesat la força de l'FMI i del BCE, que ho han fet sense una raó econòmica sinó més aviat política. Si s'ha volgut castigar alguna actitud que no compleix la legalitat de la UE, s'hauria hagut de fer personalitzant. És molt probable que la mesura vulgui ser un avís, no sols a Xipre, sinó a qualsevol altre país de la UE que estigui en una situació inestable. En aquest sentit, no estic d'acord que l'Estat espanyol no s'hagi de preocupar. La mesura no respon a un raonament lògic, i trencar aquesta regla genera inseguretat sobre si es repetirà i en quines circumstàncies podria ser.

Ferran Brunet,
professor d'economia aplicada de la UAB

Fins ara molta gent no sabia què era Xipre, per molts era una mena de portaavions davant d'Israel on aterraven capitals per ser blanquejats, una illa ocupada a mitges per Turquia. Les diferències amb Espanya són rellevants: l'Estat espanyol és un país important dins de la UE, tot i que amb un alt risc d'inestabilitat política institucional. És clar que el que ha passat a Xipre és un toc d'atenció als països del sud d'Europa que continuen amb problemes o que són poc rigorosos a l'hora de complir el dèficit. Fins i tot, diria que podria ser l'antesala d'una expulsió de l'euro per a Xipre. No oblidem que la meitat del sistema xipriota depèn de Grècia. Aquest trencament de l'estil europeu sorgeix perquè els problemes de competitivitat emergeixen com a problemes financers: tenim una àrea monetària única, però no òptima.

José Ramón Pin,
professor de l'Iese

Cal emetre un missatge de tranquil·litat. La banca espanyola ja està en vies de rescat i de sanejament, i també ens diferencien del conflicte les dimensions del país afectat, que és pràcticament insignificant dins de la UE. El cas de Xipre ha estat el d'una profecia que s'autocompleix, per l'efecte accelerador del fet que feia temps que se'n parlava, i de la mateixa proximitat amb Grècia. Totes aquestes circumstàncies aquí no es donen i, tot i que hi haurà efectes momentanis per la reacció dels mercats, tot tornarà al seu lloc d'aquí a pocs dies. En tot cas, el que demostra aquesta anècdota, perquè no és res més que això, és que els euròcrates no tenen capacitat de gestió, perquè no són com un banc central de debò. Per solucionar-ho, caldria un aprofundiment democràtic per fer una Europa no tant dels estats i més dels ciutadans, que haurien de poder elegir l'executiu directament.