Xipre reacciona
El govern de Nicòsia liquidarà el segon banc de l'illa, el Laiki Bank, i en garantirà només els dipòsits inferiors a 100.000 euros
El BCE tallarà l'aixeta de liquiditat dimarts que ve si no s'ha aprovat finalment el rescat
Xipre va tenir ahir un peu a fora de l'euro, després que el BCE li mostrés la porta de sortida en forma d'ultimàtum: dimarts que ve tallarà l'aixeta de liquiditat als seus bancs si abans no s'aprova el rescat europeu que els faci solvents. El govern de Nikos Anastassiadis es va afanyar a enviar a Brussel·les el seu pla B per no haver d'expropiar els petits estalviadors, que consisteix a transformar en banc dolent el Laiki Bank, el segon més gran de l'illa, i salvar-ne només els dipòsits de fins a 100.000 euros. Nicòsia, a més, crearà un fons solidari, garantit amb les pensions dels funcionaris i les propietats immobiliàries de l'Estat i l'Església ortodoxa.
El corralito es complica i el Laiki, ja intervingut per l'Estat l'any passat, ha hagut de limitar a 260 euros el màxim d'efectiu que es pot retirar des dels seus caixers automàtics, en vista de les cues que fan els seus clients. Els bancs no reobriran almenys fins dimarts que ve. Segons la contraproposta que el govern xipriota ha fet arribar a l'Eurogrup, el Laiki rebrà els préstecs impagats i dipòsits de més de 100.000 euros del Cyprus Bank, la principal entitat del país i que es convertirà en el banc bo. El Laiki s'hauria de vendre tots els immobles per anar tornant els diners als grans dipositants i accionistes.
Aquesta reestructuració bancària permetria reduir el rescat en 2.500 milions. Però a Nicòsia encara li'n faltaran 3.300 per arribar als 5.800 que li exigeix l'Eurogrup i vol recaptar aquesta quantitat amb l'esmentat fons solidari d'inversió, alhora que manté oberta la possibilitat d'imposar igualment algun tipus de quitació als estalviadors, tot i que només per als grans dipòsits, després de la revolta al Parlament i als carrers.
Vistiplau pendent
Els ministres de Finances dels 17 es van tornar a reunir ahir, però no per donar encara el seu vistiplau als números d'Anastassiadis. L'Eurogrup s'obre a renegociar amb Xipre, però abans vol que els inspectors de la troica l'analitzin i confirmin que compleix les condicions acordades: la recaptació dels 5.800 milions i que el deute públic de l'illa no superi el llindar del 100% el 2020. En un comunicat, els socis de l'euro “reafirmen la importància de garantir plenament els dipòsits inferiors als 100.000 euros a la UE”, és a dir, que els petits estalviadors no en paguin ni cinc de quitació.
L'Eurogrup es prepara per a una hipotètica sortida de l'euro
A.S
Molt mala maror a l'Eurogrup després que el govern xipriota fins i tot plantés els seus socis negant-se a participar en una reunió entre tècnics dels diferents ministeris de Finances, abans-d'ahir. La resta de països de l'euro haurien plantejat la possibilitat de preparar plans de contingència per si Nicòsia acaba abandonant l'euro. El Banc Central xipriota augura una fuga a l'estranger del 10% dels dipòsits de l'illa quan, dimarts que ve, reobrin els bancs i l'Eurogrup estudia imposar restriccions als moviments de capital. El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, reconeix ara que tot i ser l'economia més petita de l'euro i aportar només un 0,2% del seu PIB Xipre “representa realment un risc sistèmic” que podria contagiar els països del sud.
Rússia no ho resol
El laborista holandès es contradiu a si mateix, perquè fins ara havia assegurat que el cas de Xipre “no és extrapolable a cap altre país”. Rússia no resoldrà res, també adverteix l'Eurogrup, perquè un nou préstec de Moscou farà el deute públic xipriota encara més impossible de retornar: “Si els russos diuen ara que poden prestar més, això no resoldrà res i farà el deute públic encara més insostenible.”