El carrer escalfa motors
La manifestació de milers de treballadors del sector públic a Barcelona contra les retallades i en defensa dels drets laborals i socials esdevé un assaig del Primer de Maig
Els de sanitat i ensenyament, els col·lectius amb més presència
Es demana al govern que se situï al costat dels ciutadans
Vestits amb bates blanques o amb armilles o samarretes de color groc, milers de manifestants dels sectors sanitari i educatiu, entre altres, es van manifestar ahir al centre de Barcelona contra les retallades i en defensa dels drets laborals i socials, i van escalfar motors de cara a la convocatòria, que es preveu multitudinària, del Primer de Maig. Malgrat l'habitual ball de xifres d'assistència (80.000, segons els organitzadors; 5.000, per la Guàrdia Urbana), el cert és que la pluja i el fred no van ser impediment perquè el centre de Barcelona s'omplís ahir al matí de milers de treballadors del sector públic per protestar contra les retallades dels governs català i espanyol.
Cinc columnes de manifestants dels sectors de la sanitat, l'educació, universitats i funció pública, a més de la del Fòrum Social del Baix Llobregat i de diverses organitzacions socials i sindicals, van iniciar la protesta a diversos punts del centre de la ciutat. Tots van confluir al passeig de Gràcia, cantonada amb ronda de Sant Pere, per baixar plegats per Via Laietana cap al parc de la Ciutadella, punt final de la protesta.
Tot i que la principal pancarta de la manifestació, que van portar representants anònims de les diferents plataformes convocants, recollia el lema Lluitar pels drets laboral i socials és defensar el futur. Fem-li front, la capçalera la van ocupar un grup de dones de diversos àmbits, principalment del sanitari, amb la pancarta “Aturem aquests pressupostos antisocials. Juntes podem”. Els seus crits constants –“Si això no s'arregla, guerra, guerra, guerra”; “Si això no s'acaba, canya, canya, canya”; “No, no, no a la privatització”–, van ser fets bàsicament en castellà, una opció que va contribuir ben poc, per no dir gens, a mostrar el fet diferencial català als nombrosos turistes que observaven, des de les voreres i càmera en mà, el pas dels manifestants.
A més de les nombroses pancartes, el lema general de la manifestació, Aturem els pressupostos antisocials. Junts podem, resumia l'enuig dels assistents. Jordi Giró i Lluís Rabell, líders d'associacions veïnals, van se els encarregats de llegir el manifest a les portes del parc de la Ciutadella, amb més pluja que manifestants. Segons el text consensuat, “un altre camí és possible” i, pels organitzadors, aquesta via passa per “plantar cara a Madrid i els dictats de la troica; però també als poders financers, els lobbies i els grans rendistes”. “És una alternativa que passa per l'auditoria i la reestructuració del deute, per la instauració d'una tributació progressiva, per la lluita contra el frau fiscal i la corrupció”, van afirmar.
Polítiques inútils
A la manifestació també hi eren presents els màxims dirigents sindicals. Josep Maria Àlvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, va manifestar que s'ha de posar fi a aquestes polítiques de retallades i a la reforma laboral vigent, i va sostenir que ara “és el moment en què el govern català ha de demostrar que està al costat dels ciutadans i no pas defensant els poders fàctics, perquè aquesta política és un suïcidi”. Per la seva banda, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, va assenyalar que la situació actual d'atur a Catalunya i l'Estat demostra “com d'absurda i inútil” és la reforma laboral i va demanar que “s'acabin les polítiques de retallades perquè està demostrat que generen atur, desigualtats i pobresa”. Gallego també va advocar perquè els nous pressupostos de la Generalitat, que encara no s'han presentat, “estiguin al servei de la ciutadania i que no siguin antisocials”.
En aquest sentit, la consellera d'Educació de la Generalitat, Irene Rigau, va afirmar ahir que no descarta més retallades en el sector, que inclourien més rebaixes salarials i l'eliminació de pagues extres al professorat, un punt del qual ha responsabilitzat el límit de dèficit fixat pel govern espanyol a les comunitats autònomes. En una entrevista feta a la cadena de ràdio Catalunya Informació, Rigau va sostenir que, “mentre el govern central reparteixi en contra de les comunitats, estarà repartint en contra dels serveis públics”.