L'emigració cap a Alemanya trenca tots els rècords
La locomotora europea esdevé refugi d'aturats d'arreu del món
El nombre d'immigrants espanyols creix el 45%
En xifres absolutes, que 29.910 ciutadans de l'Estat espanyol marxessin l'any passat cap a Alemanya sembla fins i tot una mena de mal menor, vistos els 6,2 milions d'aturats del país. Aquesta xifra de nouvinguts a la primera economia europea –amb l'índex més baix dels 27 quant a desocupació juvenil, un 8,3%– representa, però, un augment rècord del 44,7% respecte dels que van marxar el 2011, any en què ja havia crescut un 35% respecte del 2010.
Són dades prou eloqüents, difoses ahir pel departament federal d'Estadística (Destatis) i que es complementen amb altres increments espectaculars dels països del sud amb problemes: un augment del 51,8% en el cas dels ciutadans de Xipre, del 43,4 % pel que fa als grecs, i del 39,8 % dels italians.
En tota la Unió Europea van marxar a Alemanya més de 638.00 ciutadans (un increment del 17,7%), el que representa que el primer client de les exportacions de la locomotora econòmica –els països de la UE– és també el seu millor proveïdor de nova mà d'obra. Van ser, en total, prop d'un milió de ciutadans d'arreu del món –965.908– que van marxar a viure a Alemanya, el nombre més alt des del 1995, segons Destatis, amb la diferència que ara no són refugiats de conflictes armats, dins o fora d'Europa, sinó fugitius de la crisi econòmica.
I el destí preferit de la majoria no és Berlín, per molt que a escala turística encapçali el rànquing de preferències. A la capital alemanya no hi ha gran indústria ni tampoc feina ben pagada per als treballadors qualificats. La gran majoria va anar als länder on es concentra la indústria: Baviera, Renània i Baden-Württemberg.
El govern de Merkel no tem l'allau d'estrangers
El govern d'Angela Merkel continua donant la benvinguda als estrangers. “No és només una qüestió de quantitat, sinó sobretot de qualitat; ajuden el nostre país a rejovenir-se, a ser més creatiu i internacional”, deia ahir la ministra d'Afers Socials i Treball, Ursula von der Leyen. Aquesta és la perspectiva que de fa temps s'ha estès tant al govern de Berlín com a la gran indústria. La realitat del mercat laboral alemany no és, però, tan bonica com sonen aquestes paraules. La precarietat laboral s'ha instal·lat en la potència econòmica i la Comissió Europea ha advertit Berlín que, amb el nivell salarial dels alemanys actual, la locomotora europea corre el perill d'aturada en allò que sempre va ser el punt feble de l'auster país de Merkel: el consum intern.