Blesa surt de la presó després de dipositar els 2,5 milions
L'expresident de Caja Madrid, que ha passat una nit en una cel·la de Soto del Real, aconsegueix reunir la fiança en només 18 hores
Pel jutge, en la compra del banc de Florida hi ha “indicis de criminalitat molt rellevants”
Els advocats de l'expresident de Caja Madrid (1996-2010) van aconseguir reunir en tan sols 18 hores els 2,5 milions d'euros que el jutge d'instrucció de Madrid Elpidio José Silva va fixar com a fiança perquè Miguel Blesa evités la presó provisional. Malgrat la rapidesa a aconseguir els diners, Blesa va haver de passar la nit de dijous a la presó de Soto del Real, on va arribar directament des dels jutjats de la plaça de Castilla, a Madrid.
La investigació judicial que ha portat Blesa a aquesta situació va ser motivada per una denúncia que va presentar el sindicat Manos Limpias contra ell, tant per l'operació de la compra del City National Bank of Florida (CNBF) com per un préstec de 26,6 milions que Caja Madrid va atorgar, el novembre del 2008, al llavors president de la patronal CEOE i propietari del grup Marsans, Gerardo Díaz Ferrán. A Soto del Real van coincidir dijous al vespre el banquer i l'empresari, aquest últim condemnat per insolvència, evasió de capitals i estafa.
El jutge Silva creu que en la compra del banc de Florida, pel qual Caja Madrid hauria pagat gairebé 500 milions més del valor real en aquell moment, l'abril del 2008, “hi ha indicis de criminalitat molt rellevants”. En la interlocutòria, el jutge apunta a la connexió entre la compra del CNBF i el crèdit atorgat a Holdisan Inversiones i Parihol Inversiones, societats patrimonials controlades per Díaz Ferrán i el seu soci, Gonzalo Pascual, mort el juny del 2012, pel que fa a “alguns modus operandi que es reiteren”.
En la interlocutòria s'exposa la manera com Blesa va atorgar el crèdit a Díaz Ferrán, “sense l'adopció de mesures de salvaguarda i garanties raonables dirigides a incrementar les possibilitats de devolució”, de manera que el pagament del crèdit “quedava íntegrament a l'albir” del deutor.
A la callada
El deute es va incrementar en dos milions i la solució de Blesa va ser simular una novació de l'operació inicial, però “en realitat [...] es va extingir el préstec anterior, constituint-ne un de nou”, diu la interlocutòria. Era l'agost del 2009 i de l'operació no es va informar, diu la interlocutòria, “ni el consell d'administració de Caja Madrid ni tan sols (!) el Banc d'Espanya”. El jutge conclou que “a aquesta situació no s'hi arriba per meres caramboles ni casualitats alienes a la feina o la responsabilitat dels qui havien de vetllar per una gestió no ja bona, sinó raonable, dels interessos de l'entitat del crèdit”.