“Fer la Ruta de la Seda és com empaitar un fantasma”

Per conèixer la riquesa d'altres llocs i cultures, per descobrir l'Altre i les seves diferències, tot i que, en el fons, tots som molt iguals.

Viatjar fugint de la rutina o d'un trencament de parella és un error. Cal fer-ho en positiu, amb la passió de sortir i de compartir.

Les hipoteques lliguen, és evident. Jo no tinc deutes, ni tele, ni cotxe, vaig en bici.

És veritat. Fins i tot no calen calés! Mira l'Albert Casals, que ha fet la volta al món en cadira de rodes i sense diners. Però ens costa molt desprendre's de l'ordinador, el telèfon, la roba neta diària.

Ser generós i receptiu. Si ho fas, el que rebràs serà tan excitant que t'oblidaràs de no prendre cafè o de no poder dormir en un bon llit. Com més viatges, més t'obres, i el 99% de les persones són bona gent.

El món sempre ha estat tan segur o tan insegur com ara. En la dècada dels 60, hi havia inestabilitat a l'Àfrica perquè molts països s'estaven independitzant, fa 20 anys no es podia anar a l'Àsia Central per impediments burocràtics i avui no es pot viatjar a Mali a causa dels segrestos. Demà potser serà Grècia...

Segurament, sí. I potser és per una raó masclista. L'home la protegeix perquè la considera dèbil o ignorant. Jo he viatjat sol a l'Iran i després amb dues noies, i el tractament cap a elles era molt diferent, a elles les ajudaven i no les intentaven enganyar com ho feien amb mi. Però la dona corre riscos com ara el de l'assetjament sexual.

Començar amb molta paciència i ser conscient que, en el fons, el millor no són els llocs sinó la gent que hi coneixeràs.

Temps i saber enfrontar-se al viatge sense pensar que has de tornar.

Totalment! Viatjar pendent de Twitter o alimentant un bloc cada dia no et permet desconnectar. Jo utilitzo l'ordinador per fer còpies de seguretat de les fotos i procuro no mirar el correu electrònic.

Pot semblar complicat, però tothom que conec que ha fet un sabàtic professionalment està millor ara que abans d'anar-se'n.

La Ruta de la Seda ho té tot: deserts, paisatges, mars que ja no ho són, com ara el d'Aral, mercats... Turquia no té gaire a veure amb l'Iran o l'Àsia Central, però alhora hi ha elements comuns, ja que la ruta anava de l'est a l'oest i l'idioma, la cultura, la religió, els invents i l'alimentació hi circulaven i s'hi han anat quedant. Amb tot, fer avui la Ruta de la Seda és empaitar un fantasma, perceps què hi va haver, què s'ha anat perdent...

Sí. L'Amèrica Llatina també, per la varietat de llocs, però la Ruta de la Seda implica més dificultats, conserva l'alenada mítica i el component aventurer.

És diferent. A l'Àfrica vaig descobrir-hi la realitat d'alguns països. Vaig entendre què hi passa i que això no té res a veure amb el que llegim aquí.